Únic, irrepetible, bressol de la culinària avantguardista ... Far que ha il.luminat les dècades més brillants de la gastronomia catalana, espanyola, europea ... El Bulli.
Després de mes de trenta anys de trajectòria, experiències, innovació, somnis materialitzats, etc., El restaurant El Bulli va tancar les seves portes definitivament com a restaurant per obrir una nova etapa, però no menys interessant.
És evident que per entendre la història real d'El Bulli caldria remuntar als seus inicis. A aquests inicis on Marketta Schilling (nascuda a Txecoslovàquia) i l'alemany Hans Schilling van visitar per primera vegada la remota Cala Montjoi, allà en els anys cinquanta, i van quedar absolutament enamorats. Seguidament, un 7 juny 1961 l'Ajuntament de Roses va atorgar al matrimoni un permís d'obres per condtruir un minigolf. Aquest va ser el modest inici del mític restaurant El Bulli, tot i que encara passarien alguns anys fins afegir al minigolf un xiringuito en què es farien menjars senzills per als banyistes que freqüentaven la cala. Va ser la mateixa Marketta qui el va batejar com El Bulli, en homenatge als seus estimats bulldogs, als quals anomenava afectuosament bullis.
Marketta Schilling es va quedar a viure a Cala Montjoi, en un bungalow proper al restaurant, mentre el seu marit, el doctor Schilling anava i venia d'Alemanya, L'ambiciós, però, era el, gran amant de la gastronomia i assidu de les millors taules franceses, tenia la il.lusió de convertir El bulli en un restaurant gastronòmic. El intent primer va venir de la ma de cuiners alemanys i holandesos, però no va ser fins a l'arribada del francès Jean-Louis Neichel quan va arribar al seu objectiu.
Neichel va arribar a El Bulli amb 23 anys, el 1971. Nascut a Alsàcia, va conèixer el doctor Schilling a Düsseldorf i va acceptar la seva rpopuesta de treballar a Cala Montjoi. D'aquells primers temps recorda els seus intents d'aplicar els principis de la "nouvelle cuisine" als productes de la costa mediterrània, el pèssim estat de la carretera i l'absència de telèfon.
Malgrat tots els problemes, El Bulli es va anar consolidant i el 1976 va aconseguir la primera estrella Michelin. El 1980, però, quan Neichel va decidir obrir el seu propi restaurant Barcelona, va començar una nova etapa amb Juli Soler com a director. Tres anys després, el 1983, un cuiner anomenat Ferran Adrià arribava a Cala Montjoi com "stagiere". Va aprendre ràpid: el 1984 ja era cap de cuina amb Kristian Lutaud i el 1987 exercia en solitari. Aquí d'aquí va començar a forjar la la llegenda d'El Bulli.
Ferran Adrià és un personatge únic, irrepetible. Durant els anys 90 del segle passat ja se sabia de la seva existència, dels seus enginys, gràcies a una minúscula generació de periodistes interessats en els fogons. Van donar a conèixer a un tipus únic, indescriptible. Alguns es reien, menyspreaven la nova idolatria amb el mateix afany amb què es cruspint-se una fabada amb xoriço. Fins que, el 2003 "The New York Times" el va coronar com el millor cuiner del món, declarant-lo després com un dels cent personatges més influents de l'any.
Ningú com Ferran Adrià ha estat capaç d'oferir una manera intel·ligent de viure el menjar que no és només menjar, que és molt més que l'aliment. Aproximar-se al seu univers es converteix en una aventura tridimensional i tecnoemocional. Adrià és art contemporani que es paladeja més que es mastega, que furga en la caixa dels sentiments. Art en mans d'artista que se la juga, es diverteix i et fa còmplice.
Juntament amb el nom de Ferran caldria afegir, sense cap dubte, en la història d'El Bulli a un altre Adrià: Albert, el seu germà i mà dreta a l'equip creatiu que ha liderat durant tants anys.
Encara que parlant de noms ens queden molts al tinter: caps de cuina, cuiners, ajudants, someliere, caps de sala ...
Sempre des de Cala Montjoi, on han de passar les coses. Perquè la cuina part de la naturalesa, encara que la creativitat comenci en el món de les idees.
El diàleg entre natura i geni deu ser simbiòtic, per això el compromís amb la sestenibilidad i l'equilibri ecològic del Cap de Creus cohesionen el projecte.
El Bulli Foundation, lloc de recerca, creació, innovació, desenvolupament ...estarà projectat en un espai totalment obert, sense murs, obert als curiosos i a aquells aprenents de bruixot que seguiran buscant els secrets alquímics de la ambrosia. Un espai integrat i integrador amb un arxiu físic en època d'emmagatzematges nebulosos, una bombolla tecnoempática parteixi qui ha omplert el menjar de bombolles convertint-la en escuma i un generador que aprofiti la força eòlica per a qui va portar l'aire als seus plats. L'energia del sol, el mar i el vent que han esculpit Cala Montjoi animaran l'activitat d'El Bulli rediviu. Una nova antena des de la Costa Brava difondrà els principis de la llibertat creadora.
Potser això na hagi fet més que començar ...
