Sinònim de caràcter, identitat pròpia, profunditat en aromes i sabors ...
Embruix de Vall Llach
Quan desena a aquells que tenen el gust de provar-que aquest vi que s'elabora majoritàriament a partir del most de les plantacions joves entre 6 i 12 anys, hi ha qui mira amb incredulitat i admiració al mateix temps.
I tenen motius. Només un cultiu acurat, una producció controlada dirigida sempre cap a la a la microproducció, una vinificació personalitzada i separada segons varietats i finques utilitzant tines de poca capacitat, i per sobre de tot el "miracle Priorat" sobre les varietats autòctones i sobre el Merlot, Syrah i Cabernet Sauvignon poden explicar aquest magnífic resultat: l'Embruix.
A l'Est del Priorat (sud de Catalunya), a pocs quilòmetres del Coll de la Teixeta, trobem Porrera, un municipi del Priorat històric on es va crear Celler Vall Llach.
El terme municipal de Porrera té 28,54 km ² i s'estén per gairebé tota la vall del riu Cortiella, des del Molló, limitant amb el Baix Camp, i on neix el barranc de la Garrantxa, afluent del Cortiella, fins la confluència aquest amb el riu Siurana.
Celler Vall Llach és creat als inicis dels anys 90 pel cantant Lluís Llach i el notari Enric Costa a Porrera, un dels nou pobles que conformen la DOQ Priorat, al sud de Catalunya.
Celler Vall Llach aposta per la microproducció controlada de les seves finques i "trossos" amb l'objectiu que la qualitat prevalgui sempre per sobre de la quantitat.
De la mateixa manera, Celler Vall Llach s'ha marcat un sostre en l'expansió de la seva producció i creixement, per tal de no perdre mai el control personalitzat i exhaustiu en cada un dels processos.
Sense cap dubte un fidel testimoni de la grandesa d'una terra.
Un regal per als sentits.
Salut i... ens veiem a taula!!
dimecres, 12 de juny del 2013
dimarts, 4 de juny del 2013
Algo tan casolà...
Dolç, de textura gelatinosa o cremosa, aromatitzat amb un ampli ventall d'ingredients: vainilla, canyella, pell de llimona, sucs, compotes de fruites, xocolata fosa, nata, formatge cremós, iogurt ...
Hi havia una vegada ... el flam.
El "flam" o "llet rostida" és unes postres elaborades a partir d'ous sencers, llet i sucre. És tradicionalment cuinat en bany Maria amb caramel a la capa inferior, de manera que una vegada acabada la cocció el motlle és invertit, quedant cobert el flam amb el caramel.
A Argentina i altres països de Sud-amèrica és comú acompanyar el flam amb dolç de llet, encara que també hi ha qui ho prefereix amb crema o bé amb dos complements, denominant aquestes postres flam mixt.
L'origen d'aquest dolç es remunta a l'època de l'Imperi romà, on era anomenat "tyropatina", tornant-se molt popular durant l'Edat Mitjana, ja que era degustat en època de Quaresma. Va ser al voltant del segle VII que es va popularitzar el terme "flam" per nomenar aquest platet, provinent de la paraula francesa "flam" derivada al seu torn de la altoalemana flado, que significava coca o objecte pla, i també va ser per aquesta època que es va deixar de empolvorar pebre en la seva superfície, com acostumaven els romans, i es va substituir per sucre.
Sens dubte una de les insígnies mes significatives en qualsevol carta de postres casolanes que es preï.
Bon Profit i... ens veiem a taula!!
Hi havia una vegada ... el flam.
El "flam" o "llet rostida" és unes postres elaborades a partir d'ous sencers, llet i sucre. És tradicionalment cuinat en bany Maria amb caramel a la capa inferior, de manera que una vegada acabada la cocció el motlle és invertit, quedant cobert el flam amb el caramel.
A Argentina i altres països de Sud-amèrica és comú acompanyar el flam amb dolç de llet, encara que també hi ha qui ho prefereix amb crema o bé amb dos complements, denominant aquestes postres flam mixt.
L'origen d'aquest dolç es remunta a l'època de l'Imperi romà, on era anomenat "tyropatina", tornant-se molt popular durant l'Edat Mitjana, ja que era degustat en època de Quaresma. Va ser al voltant del segle VII que es va popularitzar el terme "flam" per nomenar aquest platet, provinent de la paraula francesa "flam" derivada al seu torn de la altoalemana flado, que significava coca o objecte pla, i també va ser per aquesta època que es va deixar de empolvorar pebre en la seva superfície, com acostumaven els romans, i es va substituir per sucre.
Sens dubte una de les insígnies mes significatives en qualsevol carta de postres casolanes que es preï.
Bon Profit i... ens veiem a taula!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)