El carnaval anomenat també temps de carnestoltes, carnestoltes o darrers dies, segons diferents etnòlegs, troba el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. Podria ser que el mot carnaval tingués el seu origen en les paraules llatines carru navalis, fent referència al mite d'Isis i Osiris.
El carnaval és una celebració que pertany al culte lunar.
Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s'ha d'emmarcar dins un cicle
sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar
el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a
l'equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de
Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és diumenge de rams. A partir
d'aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el dimecres de cendra, el
primer dia de quaresma i últim de Carnaval. Així, doncs, Dimecres de Cendra es
mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el dijous gras ho
farà entre el 29 de gener i el 4 de març.
En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia, mascarades rituals d'arrel pagana i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la quaresma.
Actualment el Carnaval s'ha convertit en una festa
popular de caràcter lúdic. On tota aquesta llibertat extrema prèvia al temps de
quaresma agafa forma en un sol individu, en carnestoltes, que és el Rei del
Carnaval.
Històricament han destacat diferents Carnavals arreu de Catalunya diferenciats per les seves particularitats. Aquests són els de Barcelona, el de Sitges, i Tarragona en la vessant més brasilera i el de Vilanova i la Geltrú i Solsona com a tradicionals.
