1936

Gastronomia + Patrimoni cultural + Patrimoni arquitectònic = Sitges.

Algú va dir en una ocasió que la informació és poder, al que un altre algú va contestar que en realitat el poder no resideix en la informació en si, sinó en com s'utilitza.

Sitges s'ha desctacat sempre (i encara avui en dia continua sent així) pel seu important patrimoni artístic, arquitectònic i històric, però no cal oblidar que tan important és el que succeeix en un moment determinat com la tasca d'algú en explicar o fer que perduri en el temps.

Han estat moltes les persones que han dedicat el seu esforç, temps o fins i tot les seves vides, no només a difondre la cultura al nostre poble, sinó que també a explicar-la, fent que arribés a més gent: com per exemple ho va ser Gaietà Benaprés, que va ser el primer bibliotecari del poble en la primera biblioteca pública de Sitges creada l'any 1886 i emplaçada en una sala de la Casa de la Vila. En el seu discurs inaugural destacava "la necessitat d'instal·lar en tota població, encara en les d'ordre secundari, biblioteques populars com a centre de difusió, d'il·lustració i de cultura". La biblioteca comptava amb més de 700 obres recollides en uns 1000 volums, la majoria donats pel diputat Víctor Balaguer.

Sent conscients de la necessitat de la població l'Ajuntament va sol·licitar l'aprovació del projecte a la Mancomunitat de Catalunya el 1915. Fins que finalment, el 14 de juny de 1936 va ser inaugurada la Biblioteca Santiago Rusiñol, formant part de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Generalitat de Catalunya, la qual va ser creada seguint el model "public library" anglès.
Inicialment la Biblioteca va ser inaugurada en una dependència del Palau Maricel, en aquell moment de propietat privada. La guerra civil i posteriors crisis econòmiques van fer que la biblioteca passés per certes dificultats econòmiques, i que el 1948 s'instal·lés als antics cellers de la Casa Llopis, on va estar fins 1956.
Finalment el 1959 i després de gairebé dos anys tancada per problemes administratius, va ser reoberta al seu lloc d'origen, aquesta vegada ja propietat de l'ajuntament.

Any rere any, al llarg de tota la seva història, aquesta institució s'ha guanyat el respecte i l'admiració d'una bona part del món artístic-cultural, arran de la seva tasca com a defensora i difusora de la cultura i el coneixement tant del nostre poble com a nivell general, tasca que l´ha fet creixer a poc a poc tant en espai com en contingut.

1936-2011: 75 anys fent història.

Alguns apunts sobre el Penedès

Es cita a la Bíblia i apareix als relats d´Homer i Virgili; Tutankamos en guardava dins d´àmfores a la seva cambra funerària i, en època romanaes va convertir en prodecte estrella dels grans banquets de societat. Desde que existeix la civilització existeix el vi, motiu de plaer, ocupació i debilitat per a l´home. Al voltant d´aquest producte de luxe, tradicionalment lligat a les classes altes i les religions, s´ha desemvolupat tot un món que va més enllà del simple acte de beure i que entra en el terreny de la llegenda. El conreu del cep, les varietats del raïm, la fermentació del most, els colors, les aromes i els sabors del vi, el ritual de la verema..., tot el que envolta la vinya resulta atractiu i místic, tant per als experts bevedors com per als abstemis confessos.

La regió vinícola més rica i extensa de Catalunya és al Peneès. Entre la costa del Garraf i del Baix Penedès i la Serralada Prelitoral (dominada pel massís de Montserrat) s´estenen a prop de 26.000 hectàreas de vinyes dedicades en bona part al vi blanc i al cava. El vi, treballat i amb classe, ha esdevingut aquí un element cultural tan arrelat com ho són els castellers o el Drac de Vilafranca. L´existència de la vinya al Penedès es remunta al segle IX aC, moment de l´arribada dels romans. Els primers vestigis d´aquesta cultura es conserven al Museu del Vi de Vilafranca, que documenta la història del vi i la seva elaboració fins als nostres dies.

Per altre banda si Vilafranca és coneguda pel seu passat medieval i els seus vins blancs, Sant Sadurní d´Anoia conserva un ric patrimoni modernista i és el principal centre productor del cava. L´essència del vi espumós es pot descobrir al Cantre d´Interpretació del Cava, el qual es encarregaat de difondre la seva  cultura.

Vi es cultura, son arrels, costums, riquessa...

Sitges s´omple de cinema.

Enmig d´un marc incomparable, envoltat del mar mediterrani i il·luminat per un espectacular sol, la vila de Sitges està sen envaïda un any més per la màgia del setè art, més concretament pel cinema fantàstic.

La intel·ligència artificial inspira la 44a edició del Festival de Cinema de Sitges. D´aquí que la seva imatge sigui un home y una dona aparentment normals, però que són, en realitat, dos robots creats pel professor Ishiguro de la Universitat d´Osaca, al Japó. Dins l´amplia programació de personalitats y títols relacionats amb el gènere fantàstic, Sitges comptarà amb la presència de Jaume Balagueró, que presentarà l´esperada Mientras duermes, o La mujer del Eternauta, d´Adàn Aliaga, basada en el còmic inspirat en la societat argentina de l´època de Videla. La tecnologia 3D serà molt present també en aquesta edició de Sites i ocuparà diferents seccions, entre les quals es podrà veure Sex and Zen: Extreme Ecstasy, un dels grans èxits de la taquilla de Hong Kong.

Cinema, cinema i... mes cinema!! Del 6 al 16 d´Octubre Sitges li dona a la claqueta per fer gaüdir del millor del fantàstic en el seu estat pur.

Llums i... acció!!

Tresors de la Terra

Si d'alguna cosa ha de sentir-se orgullosa aquesta la nostra catalana és per la seva gran riquesa gastronòmica, tant en el plat com a la copa.
Avui parlarem una mica de vins. I ens centrarem en una DO catalana en constant creixement i destacada també per el seva producte de gran qualitat: DO Plà del Bagés.
El Bagés és una petita i històrica zona vinícola que ha experimentat gràcies al treball realitzat pels cellers pioneres responsables de l'assoliment de la categoria de Denominació regional el 1995, seguida de la DO nacional el 1998.Està situada a la comarca del mateix nom i les seves vinyes es troben en els termes municioales de divuit localitats de la província de Barcelona, ​​estenent-se principalment al llarg del riu Llobregat i els seus afluents. Les principals ciutats són Manresa, a 70 Km al nord-est de Barcelona, ​​i Artes a l'est.A la acutalitat encara predominen les raïms autòctons, especialment la Picapoll i la macabeu, encara que també hi ha la Parellada i la Chardonnay. I en tintes trobem Grnacha, Ull de Llebre, Cabernet Sauvignon, Merlot o Syrah.
Els sòls són de dos tipus en dues zones ben definides: una conca central (Pla del Bages) amb terrenys argilosos i margosos i una altitud mitjana d'uns 200 metres, i una zona perifèrica de relleu accidentat (Alt Bages), on predominen els sòls de marga i calcària, amb un alt contingut en carbonat, arribant a assolir com altitud mitjana els 500 metres.
El nom de Bagés es creu prové de l'antiga ciutat romana de Bacassis, que se situava en aquesta zona. Segons un manuscrit medieval del monestir benedictí de Sant Benet, la ciutat romana va prendre el seu nom en honor a Bacus, déu del vi dels romans.
Un bon exemple dels magnífics vins d'aquest lloc ens l'ofereix el celler Abadal: un celler que ha sapigut traslladar a l'ampolla totes les sensacions, característiques i personalitat d'aquesta noble terra.
Abadal 5 Merlot. Gran vi elaborat a base de cinc tipus de merlot en cinc parcel diferents, aconseguint la màxima expressió de complexitat varietal.Aquest reserva ha estat criat dotze mesos en bótes de roure francès, centreuropeu i americà. Boca àmplia i amable amb un suport de groselles i cireres foses en una complexitat balsàmica sublim del terreny, les espècies i el cacau dels grans merlots d'argila.
Sense cap dubte un gran vi, per acompanyar els millors dels menjars.

Punt i seguit.

Únic, irrepetible, bressol de la culinària avantguardista ... Far que ha il.luminat les dècades més brillants de la gastronomia catalana, espanyola, europea ... El Bulli.

Després de mes de trenta anys de trajectòria, experiències, innovació, somnis materialitzats, etc., El restaurant El Bulli va tancar les seves portes definitivament com a restaurant per obrir una nova etapa, però no menys interessant.

És evident que per entendre la història real d'El Bulli caldria remuntar als seus inicis. A aquests inicis on Marketta Schilling (nascuda a Txecoslovàquia) i l'alemany Hans Schilling van visitar per primera vegada la remota Cala Montjoi, allà en els anys cinquanta, i van quedar absolutament enamorats. Seguidament, un 7 juny 1961 l'Ajuntament de Roses va atorgar al matrimoni un permís d'obres per condtruir un minigolf. Aquest va ser el modest inici del mític restaurant El Bulli, tot i que encara passarien alguns anys fins afegir al minigolf un xiringuito en què es farien menjars senzills per als banyistes que freqüentaven la cala. Va ser la mateixa Marketta qui el va batejar com El Bulli, en homenatge als seus estimats bulldogs, als quals anomenava afectuosament bullis.

Marketta Schilling es va quedar a viure a Cala Montjoi, en un bungalow proper al restaurant, mentre el seu marit, el doctor Schilling anava i venia d'Alemanya, L'ambiciós, però, era el, gran amant de la gastronomia i assidu de les millors taules franceses, tenia la il.lusió de convertir El bulli en un restaurant gastronòmic. El intent primer va venir de la ma de cuiners alemanys i holandesos, però no va ser fins a l'arribada del francès Jean-Louis Neichel quan va arribar al seu objectiu.
Neichel va arribar a El Bulli amb 23 anys, el 1971. Nascut a Alsàcia, va conèixer el doctor Schilling a Düsseldorf i va acceptar la seva rpopuesta de treballar a Cala Montjoi. D'aquells primers temps recorda els seus intents d'aplicar els principis de la "nouvelle cuisine" als productes de la costa mediterrània, el pèssim estat de la carretera i l'absència de telèfon.

Malgrat tots els problemes, El Bulli es va anar consolidant i el 1976 va aconseguir la primera estrella Michelin. El 1980, però, quan Neichel va decidir obrir el seu propi restaurant Barcelona, ​​va començar una nova etapa amb Juli Soler com a director. Tres anys després, el 1983, un cuiner anomenat Ferran Adrià arribava a Cala Montjoi com "stagiere". Va aprendre ràpid: el 1984 ja era cap de cuina amb Kristian Lutaud i el 1987 exercia en solitari. Aquí d'aquí va començar a forjar la la llegenda d'El Bulli.

Ferran Adrià és un personatge únic, irrepetible. Durant els anys 90 del segle passat ja se sabia de la seva existència, dels seus enginys, gràcies a una minúscula generació de periodistes interessats en els fogons. Van donar a conèixer a un tipus únic, indescriptible. Alguns es reien, menyspreaven la nova idolatria amb el mateix afany amb què es cruspint-se una fabada amb xoriço. Fins que, el 2003 "The New York Times" el va coronar com el millor cuiner del món, declarant-lo després com un dels cent personatges més influents de l'any.

Ningú com Ferran Adrià ha estat capaç d'oferir una manera intel·ligent de viure el menjar que no és només menjar, que és molt més que l'aliment. Aproximar-se al seu univers es converteix en una aventura tridimensional i tecnoemocional. Adrià és art contemporani que es paladeja més que es mastega, que furga en la caixa dels sentiments. Art en mans d'artista que se la juga, es diverteix i et fa còmplice.

Juntament amb el nom de Ferran caldria afegir, sense cap dubte, en la història d'El Bulli a un altre Adrià: Albert, el seu germà i mà dreta a l'equip creatiu que ha liderat durant tants anys.
Encara que parlant de noms ens queden molts al tinter: caps de cuina, cuiners, ajudants, someliere, caps de sala ...

Sempre des de Cala Montjoi, on han de passar les coses. Perquè la cuina part de la naturalesa, encara que la creativitat comenci en el món de les idees.
El diàleg entre natura i geni deu ser simbiòtic, per això el compromís amb la sestenibilidad i l'equilibri ecològic del Cap de Creus cohesionen el projecte.

El Bulli Foundation, lloc de recerca, creació, innovació, desenvolupament ...estarà projectat en un espai totalment obert, sense murs, obert als curiosos i a aquells aprenents de bruixot que seguiran buscant els secrets alquímics de la ambrosia. Un espai integrat i integrador amb un arxiu físic en època d'emmagatzematges nebulosos, una bombolla tecnoempática parteixi qui ha omplert el menjar de bombolles convertint-la en escuma i un generador que aprofiti la força eòlica per a qui va portar l'aire als seus plats. L'energia del sol, el mar i el vent que han esculpit Cala Montjoi animaran l'activitat d'El Bulli rediviu. Una nova antena des de la Costa Brava difondrà els principis de la llibertat creadora.

Potser això na hagi fet més que començar ...

La riquesa està en la varietat.

Van passant els dies, les hores de sol es van escurçant poc a poc, la gran part de la gent han acabat les seves vacances auqne per les nostres encara es respira embiente estival i vida a les platges, en els cafès i en les nostres taules.

La veritat és que aquest estiu 2011 ha vingut ple de sorpreses, emocions,vivències i satisfacció al mateix temps. Amb el pas dels dies ens anem retrobantamb vells client que ens visiten per primera aquest any i es sorprenen en veurela nostra nova llar. I la veritat és que en tot moment ha estat oberta i positivamentacollida per la gran majoria d'ells.

Canvi d'ambient ben acollit i canvi de carta ben valorada.

A part de la satisfacció que ens dóna l'aprovació de la reforma del local per partdels nostres clients, hi ha alguna cosa que encara agrada més, i és l'èxit delsnous plats a la nostra carta.
Volíem canvis i aconseguir bons resultats. Vam aconseguir encotrar una combinació perfecta del que més defensem i ens agrada: la bona cuina. Platstradicionals de la cuina del nord, barrejat amb la nostra sòlida base en cuinamarinera amb algun plat exòtic i atractiu.

Mar, muntanya, formatges, peixos, carns, arrossos, pastes ... barreja de gustos,sabors, aromes ...
salat, dolç, àcid ...

"bon estar" experience ...

Caves...

Com un pintor guarda amb zel la seva obra fins a la seva última pinzellada, com un escriptor en plena tasca creativa sense revelar els secrets de la seva última novel.la, com un modista creant expectatives sobre el seu últim disseny, la seva última màgia de colors... 

Així, gelosament, és com el cellerer elabora amb afecte i dedicació la bombolla de la vida. El protagonista de celebracions i el responsable de molts moemntos màgics: el cava. 
Avui ens centrarem concretament en el cava Gran Reserva, caves amb cos i de gran personalitat, de color daurat pàl lid, petites bombolles perfectament integrades, aromes amb matisos torrats i sabor intens ... 

Un cava Gran Reserva és un cava de llarga criança, és a dir, que pot transcórrer més de trenta mesos des del moment de l'ompliment de les ampolles fins a l'eliminació dels sediments procedents de la segona fermentació, és a dir, des del tiratge fins al degollament , sempre portant el procés en la mateixa ampolla i en sense canviar de lloc. 

Un cava Gran Reserva pot ser "brut nature", "extra brut" o "brut", i en l'etiqueta ha de constar de manera exigida pel consell regulador, la indicació de "Gran Reserva" i l'any de la collita. Així com portar la identificació del distintiu del control numerat.

Caves com el Marrugat Gran Reserba Brut Nature (de cellers Pinord, groc pàl lid, amb aroma d criança característica, amb una acidesa equilibrada i molt harmònic) o el Juvé & Camps Reserva de la família (de color daurat pàlid, elegants i abundants bombolles, amb aromes a pa torrat i fons cítric) lideren la nostra variada carta de caves. 

Una carta mimada i seleccionada pel Manel, sens dubte, amant del cava i de paladar fi, com les seves bombolles.

Salut i… ens veiem a taula!!