dimecres, 5 de novembre del 2014

Salses amb Història



Avui ens deleitem amb...un noble all i l´or líquid, l´oli.

L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de suc de llimona i eventualment sal en un morter. És una salsa típica del mediterrani occidental, on es troba a Occitània (especialment Provença, la costa del Llenguadoc i les Vallades Occitanes d'Itàlia) - Alhòli, Aiòli o Aïoli - als Països de parla catalana (tant al País Valencià com a Catalunya i les Illes Balears) - a Andalusia - Ajoaceite - a Aragó - Ajolio - i a Itàlia (especialment Sicília) - Aioli -. Avui en dia, però, és una salsa internacionalment coneguda i per tant es pot trobar en molts llocs on al passat no era habitual.

El seu origen no és clar, però els romans i egipcis preparaven salses similars. L'origen mediterrani és força probable, atès que aquesta salsa és habitual i tradicional a gran part del Mediterrani occidental i que a l'oriental també hi ha hagut des de sempre salses amb oli d'oliva i all. Se'n acostuma de menjar amb carns a la brasa o patates al caliu o bullides. A Catalunya és típic pendre'n amb mongetes amb botifarra, conill a la brasa, peixos, patates al caliu, pa torrat (en especial a les costellades), etc. També és habitual, igual que al País Valencià, menjar-ne amb tot tipus d'arrossos o paelles, especialment els de base de peix, com ara la fideuà o l'arròs a banda. En canvi a Mallorca és comú que acompanyi els cargols cuinats.

Algunes variants tenen l'únic objectiu de lligar més fàcil i ràpidament la salsa i de pas abaratir-la. Són solucions polèmiques, que tenen detractors a Catalunya i vora el mar, sobretot, i més seguidors a mesura que ens allunyem en el territori de les terres on la salsa és tradicional. La qüestió de lligar la salsa, que a mà no és difícil si es sap fer, és avui dia freturosa de sentit, ja que és molt fàcil i ràpid amb els aparells de que disposem (batedores, etc.)

Altres receptes tradicionals són l'allioli lligat amb ou i la que porta patata bullida o patata al caliu com l'ajoaceite aragonès. Alguns troben la seua preparació solament amb alls, sal i oli és difícil de lligar, i hi afegeixen, al principi, un rovell d'ou o un ou sencer. Hi ha qui d'això en diu simplement "allioli" i que en diu "allioli d'ou" o fins i tot "maionesa amb all". La patata, el rovell i de vegades espècies s'usen sobretot a Occitània, quan les espècies són pebre vermell llavors segurament ja és una rolha. El rovell d'ou també es posa al País Valencià, mentre que a Catalunya (poc) i a Balears (molt sovint) es prefereix, en tot cas, l'ou sencer.

Quan l'allioli ha d'acompanyar carns a la brasa, al País Valencià s'hi sol afegir unes gotes de llimona.

L'allioli negat és el que no ha emulsionat completament, se sol utilitzar afegint-lo en plats, a mitja cocció, sobretot a base de peix. Com per exemple un dels postres plats estrella: el Bacallà Gratinat amb Allioli.

Algo tan suculent y exquisit de la tan nostra Cuina Catalana.

Bon Profit i… ens veiem a taula.

dijous, 17 de juliol del 2014

Pasta Pasta

Avui parlarem d'un dels plats de la nostra oferta gastronòmica ideals per als nostres clients vegetarians: nosta lasanya de verdures.

La lasanya ("lasanya" en italià) és un tipus de pasta que se serveix en làmines, a més de denominar així també a un plat que pasta en làmines intercalades amb carn (ragú o salsa bolonyesa) i beixamel anomenat lasanya al forn (Lasagna al forno). Es tracta d'un plat d'origen grec / italià.

La lasanya al forn també es pot fer amb verdures (espinacs, albergínies, etc) o peixos. S'acaba amb beixamel i abundant formatge ratllat per gratinar al forn.
La seva preparació i ingredients varien segons la regió on es prepari. A causa de la internacionalització del plat, en alguns llocs es el prepara amb dos tipus de salses, com la de carn mòlta amb salsa de tomàquet i salsa blanca (a aquest tipus de lasanya hi sol denominar també «lasanya bolonyesa» en honor a la salsa bolonyesa (Ragù bolognese) que porta al seu interior.
Existeixen moltes variants d'aquest plat, en el cas de la lasanya al forn les variants provenen del contingut entre les làmines de pasta i beixamel, en aquest cas es pot trobar lasanyes de verdures, i entre elles s'han cols de brussel · les, bròquil, d'espinacs, etc. poden ser de peix i en aquest cas poden contenir tonyina, etc. Existeixen variants que en lloc de salsa de carn (majoritàriament de porc o vaca), empren carns d'aus tals com el pollastre o el gall dindi. Les variants més subtils poden arribar a incloure botifarra com a contingut i fulles de col en lloc de la pasta, la resta és igual.

Tots dos plats tenen com a lloc d'origen Itàlia. La paraula "lasanya" prové del grec "lasanon", a través del llatí "lasanum", que es refereix al cassó en què es cuinava. La paraula singular en italià és lasanya i en plural lasagne s'aplica indistintament al plat o la pasta en forma de làmines. És un plat fort calent que se sol menjar a l'hivern o en els períodes freds de la primavera.

Explica la història que el propi Ciceró esmenta la seva passió pel "Lagum", que eren tires de pasta llargues; és molt possible que en aquesta època els italians van desenvolupar les màquines per elaborar la pasta de lasanya. El més segur és que fins al segle XVII no aparegués un plat similar a la nostra lasanya al forn i se la coneix per tot el món.

Bon profit i... ens veiem a taula!!

divendres, 13 de juny del 2014

"Bier Class"

L'elaboració de la cervesa és un procés minuciós en el qual la beguda, a poc a poc, va adquirint les seves característiques definitives. Aquest procés, que dura aproximadament quatre setmanes, s'estructura bàsicament en vuit etapes.Les matèries primeres de la cervesa són l'ordi maltat, l'aigua, el llúpol i el llevat. L'ordi és seleccionada i sotmesa a un procés de germinació i torrat conegut com "maltejat". 

El maltejat es completa en uns set dies. S'utilitza també una petita quantitat d'arròs que dóna lleugeresa a la cervesa.Quant a l'aigua, cal que sigui pura, estèril i que no tingui sabors i olors estranys, ja que això podria exercir una gran influència en les característiques organolèptiques de la cervesa. Per aromatitzar i proporcionar la beguda aquest amargor característic, se li afegeix llúpol, planta enfiladissa la flor femenina no només contribueix a l'estabilitat de l'escuma sinó que, a més, té propietats antisèptiques.

El llevat transforma en alcohol i gas carbònic els sucres del most obtinguts en la primera etapa del procés d'elaboració. El llevat utilitzada prové de ceps pròpies i, igual que les altres matèries primeres, és sotmesa a un rigorós procés d'anàlisi i control. No obstant això, el llevat de cervesa no es considera pròpiament matèria primera, ja que, un cop conclòs el procés de fermentació es torna a separar completament de la cervesa i es reutilitza de forma limitada preservant i controlant les seves característiques. 

A can "bon estar" gaudim de diverses de les cerveses més reconicidas del panorama espanyol. En aquest cas parlarem de la "AK Damm".

Alsàcia és peculiar. Les cultures francesa i alemanya van construir una manera de ser: l'estil alsacià, una barreja de sofisticació i pragmatisme. I en parlar de cerveses, ens apareix A.K. Damm com el digne exemple del alsacià en la seva essència: la suavitat i el caràcter.Els que hagin estat alguna vegada a Alsàcia hauran pogut trobar cigonyes, fins i tot a l'hivern. Ja formen part de l'entorn. Són el símbol de la regió. I per aquesta raó, A.K. Damm les ha adoptat com la seva icona.Amb un grau d'alcohol de 4,8% en volum, es recomana consumir-la entre 5 º i 7 º C.

Tot un plaer pels cinc sentits...

Salut!!

dissabte, 24 de maig del 2014

Bombolles...

Cava... l´essència. Marien... Ravemtòs Rosell. 

Raventós és un cognom que honora arrelament a la comarca del Penedès, arrels que daten l'any 1872, quan set amics autodenominats i ben coneguts com els "set savis de Grècia" es reunien periòdicament per intercanviar impressions i resoldre problemes que es presentaven en la viticultura de la comarca, van trobar la solució a la plaga de la fil·loxera important ceps americans immunes a aquesta malaltia. Aquests pioners "set savis" van ser Marc Mir, Joan Casanovas i el seu fill Modest , Rafael Mir , Pere Rovira de la Foradada Josep Raventós de Codorniu i Pere Raventós, aquest últim avi de JOAN RAVENTÓS ROSELL . 

JOAN RAVENTÓS ROSELL & Heretat VALL VENTÓS va començar el 1985 amb el matrimoni format per Joan Raventós Rosell i Maria Carmen. Van aplicar una filosofia pròpia d'actuació basada en concebre i personalitzar les seves vinyes. Des de l'inici van practicar la cultura vinícola mediterrània, sana i rica en contrastos. Avui caves Joan Raventós Rosell i vins Heretat Vall-Ventós són una realitat que interpreta un repte personal i la visió de futur fa que collita rere collita participin d'una secreta complicitat entre la ciència, la naturalesa i el plaer . 

La producció dels seus vins i els seus caves està sempre limitada al rendiment dels seus vinyes pròpies. El celler elabora una col·lecció de vins únics i personals varietals 100%, que es distingeixen en l'expressivitat i la personalitat del raïm .
 

El característic Marien Brut Nature, el·laborat a partir de Macabeu, Parellada i Chardonnay, a passat per una criança mínima de 12 mesos. El raïm va ser veremat en el seu moment de màxima maduració, amb l'acidesa justa i necessària per obtenir el perfecte equilibri entre grau alcohòlic, glicerina i acidesa total del vi . 

El premsat de la mateixa es va realitzar a una mínima pressió de 0.2 Kg obtenint així mig litre de vi base per cada Kg de raïm . La fermentació es va dur a terme durant el mes de setembre, a una temperatura de 15º C, realitzant-se el cupatge i el seu posterior tiratge entre els mesos de març i abril. La segona fermentació, en ampolla, es va produir durant un mes i mig a les caves, a una temperatura constant de 16º C , reposant posteriorment en rima durant un mínim de 12 mesos.

Un cava perfecte per degustar a la millor taula... 

Salut!!

dimecres, 14 de maig del 2014

Algo tan de tots...

El mar mediterrani s'enriqueix de la seva àmplia i variada cultura gastronòmica. Cada país o cada regió a la vora d'aquest bell mar ens dóna receptes tan populars i exquisides que al final tots, acabem fent les nostres. 

En aquest cas parlarem una mica de la famosa "Salsa Marinera". 

La salsa marinera va ser inventada per cuiners a bord de vaixells napolitans a mitjan segle XVI, després que els espanyols introduïssin el tomàquet (una verdura del Nou Món) a Europa. Aquesta salsa sense carn era fàcil de fer i trigava a fer-se malbé gràcies a l'alt contingut àcid dels tomàquets, el que la feia ideal per als llargs viatges marítims, segles abans de la invenció de mètodes de refrigeració adequats.

La salsa marinera (en italià "marinara") és una salsa vermella italiana que sol fer-se amb tomàquet, all, herbes (com l'alfàbrega) i ceba. No obstant això, hi ha moltes variants, algunes de les quals afegeixen tàperes, olives i diferents espècies. 

A la cuina italiana tradicional s'empra aquesta salsa per donar sabor a pastes, arrossos, marisc i pizzes.  
I aquí, en la nostra tan arrelada cuina marienra la combinem amb els musclos.

Que amb què recomanaríem prendre'ls? 
Amb qualsevol exquisit vi de la nostra àmplia varietat de blancs del Penedès ...

Bon profit i... ens veiem a taula!!

dimecres, 23 d’abril del 2014

Va de llibres i roses...

El dia de Sant Jordi commemora la suposada mort d'aquest sant el 23 d'abril de 303.  És, a més , considerat el patró de països com Bulgària , Etiòpia , Geòrgia , Anglaterra , o Portugal , i de ciutats com Tombuctú . A Espanya ho és en les comunitats autònomes d'Aragó , Catalunya i Illes Balears , així com en les poblacions d'Alcoi , Càceres , i Golosalvo ( a la província d'Albacete , i que té com a patró una escultura de Salzillo ) . A la República Argentina és patró de la ciutat de Pichanal , ( Salta ) .A més , la Unesco va declarar el 1996 el 23 d'abril com a Dia Internacional del Llibre i és també el patró dels Scouts .

Segons la llegenda a Capadòcia -regió que canvia de nom segons el lloc on s'expliqui - hi havia un drac que atacava al regne . Morts de por , els habitants van decidir lliurar- cada dia dos anyells al drac per satisfer la seva gana i que no ataqués la vila . Però quan els animals van començar a escassejar es va decidir enviar una persona - escollida per sorteig - i un be . Aquella família que veia com un membre era devorat pel drac rebia , a canvi , tot tipus de riqueses com a compensació .

A partir d'aquí , hi ha dues versions de la llegenda : d'una banda , que el poble es va cansar de que cap membre de la família reial fos enviat i que per tant havia de ser la princesa qui va ser devorada i , de l'altra, que un dia va ser la princesa la escollida per sorteig per acompanyar el xai . Sigui com sigui, de camí fins a la cova del drac , la princesa es va trobar al cavaller Jordi i aquest, matant al drac clavant-li la seva espasa , la va rescatar . De la sang que va brollar del cos sense vida del monstre va néixer una rosa vermella que el cavaller li va lliurar la princesa.El rei va oferir al cavaller totes les riqueses a imaginar , però ell va preferir que es repartissin entre els habitants del regne . A més , es va construir una església en el seu nom , de la qual brollava una aigua miraculosa que era capaç de curar els malalts .

Per això , a Catalunya , Balears i a parts de la Comunitat Valenciana és costum cada 23 d'abril que els homes regalin roses a les dones , com si d'un cavaller i una princesa es tractaran . Elles els regalen un llibre , recordant l'enterrament i mort respectivament de dos grans de la literatura europea , Cervantes i Shakespeare , i un altre hispanoamericà , Inca Garcilaso .

El costum que l'home regali una rosa a la dona es remunta al segle XV . Algunes versions fan coincidir això amb la Fira de les roses que tenia lloc a Barcelona en aquella època . A les dones que el 23 d'abril assistien a la missa oficiada a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya se'ls regalava una rosa . Aquesta tradició es documenta també al segle XVII . Actualment , la rosa vermella ( que simbolitza la passió ) sol anar acompanyada de la senyera i una espiga de blat ( símbol de la fertilitat ) . És un obsequi entre les parelles , però s'efectua també entre tots els éssers estimats ( familiars , amics , col·legues) .

La Diada de Sant Jordi té un aspecte reinvindicatiu de la cultura catalana i molts balcons llueixen la bandera catalana . A tot Catalunya es venen roses i llibres , arribant a la seva màxima expressió en les Rambles de Barcelona , on als llocs habituals s'afegeixen altres per a l'ocasió . En les últimes dècades es promou també molt la venda de llibres amb signatures dels autors i un descompte en el preu de venda , ja que el 23 d'abril és oficialment , des de 1929 , el dia del llibre per ser el dia (de 1616 ) en què van morir Miguel de Cervantes i William Shakespeare ( en rigor , cap dels dos va morir aquest dia : Cervantes va morir el 22 i va ser enterrat el 23 , Shakespeare va morir a la data indicada del calendari julià , que correspon al 3 de maig del calendari gregorià ) . Normalment també es realitzen activitats a les biblioteques i concerts als carrers , que s'afegeixen a l'agenda cultural de la Ciutat Comtal .

Bon Día de Sant Jordi i... ens veiem a taula!!

divendres, 28 de març del 2014

Ens anem de Ral·li!!

Elegància i història es donen la mà aquest cap de setmana a Sitges .
Declarat d' interás turístic nacional, el Ral·li de cotxes antics va ser en el seu moment una iniciativa pionera per desestacionalitzar la temporada turística allargant amb les festes d'hivern. Va ser promogut i organitzat pel Foment de Turisme de Sitges l'any 1959, sent president de l'entitat el Marquès de Mura. Al principi coincidia amb el diumenge de Carnestoltes, tot i que amb els anys s'ha anat canviant de data.
És un autèntic museu rodant de l'automòbil, amb els participants abillats de l'època del vehicle en què concorren. Prop d'un centenar de velles joies discorreran des de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona (amb sortida a les 11:00 H aprox.) fins a Sitges (amb arribada cap a les dotze del migdia aprox. a la plaça de la Fragata), passant per Viladecans, Gavà, Castelldefels i les costes del Garraf, amb les mans expertes dels seus conductors en els seus volants.
La sortida la donarà l´ il·lustríssim alcalde de Barcelona Xavier Trias i el president de Foment del Turisme de Sitges el senyor Toni Marin de Bes, que ha estat organitzant les 55 edicions del Ral·li.
Els habitants de les localitats de pas aplaudeixen i s'ho passen d'allò més bé amb el bon humor dels participants i alguna que una altra incidència, ja que l'antiguitat dels vehicles no perdona .
Una festa per gaudir-la!!

Bon Ral·li i... ens vaiem a taula!!

dimarts, 25 de març del 2014

Xató, el plat de la Mediterrània.

Cornsiderat una de les millors joyes de la nostra cuina, el xató només té un secret: la seva salsa. Una salsa on s´acumula tota la saviesa ancestral del nostre poble.

L'origen del xató se situa al món vinícola. Un cop el vi estava a punt de ser tastat, es procedia a aixetonar la bóta, una cerimònia fonamental en tot el procés que consistia a col · locar una petita aixeta (l'aixetó) que permetia que el vi sortís del recipient. Aquest moment marcava l'inici de la festa del vi nou, una celebració que anava acompanyada d'un menjar composta per ingredients salats com el peix, que es trobaven a les cases dels camperols i pescadors locals, servida amb fulles de la verdura corresponent a la temporada d'hivern i amanida amb una salsa especial. Aquest menjar ritual que acompanyava la cerimònia d'aixetonar la bóta de vi és l'origen de l'actual xató.

I un possible maridatge que seria idoni per ressaltar les característiques del nostre Xató , seria el vi blanc de la DO Penedès " Turonet " . Un exqusito vi elaborat amb les varietats Chardonnay (40 %) , Xarel · lo ( 30% ) i Sauvignon Blanc ( 30% ) .Les tres varietats es vinifiquen per separat segons les seves peculiaritats . El Xarel.lo amb una maceració pel · licular , el Sauvignon a baixa temperatura i el Chardonnay en bóta amb batonnage de les lies fines . Mitjançant el cupatge equilibrat de les tres varietats i la seva posterior estabilització i filtració obtenim el vi .Aquest vi blanc jove , brillant i glicèric , es caracteritza pel seu color groc palla amb tons verdosos . En nas es mostra intens , agradable, amb molta fruita madura , albercoc combinat amb fruita tropical com la pinya i tocs de cítrics . En boca té una entrada fresca , glicèrica i equilibrada amb un gust afruitat i de bona estructura , llarg i persistent . Un vi potent , equilibrat i molt tropical .Un exquisit vi per descobrir amb el deliciós Xató del nostre " Xef" , Jesús .Bon profit i ... ens veiem a taula!!

dijous, 27 de febrer del 2014

Carnaval

El carnaval anomenat també temps de carnestoltes, troba el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. Podria ser que el mot carnaval tingués el seu origen en les paraules llatines carru navalis, fent referència al mite d'Isis i Osiris.

El carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és diumenge de rams. A partir d'aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el dimecres de cendra, el primer dia de quaresma i últim de Carnaval. Així, doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el dijous gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.

En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia, mascarades rituals d'arrel pagana i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la quaresma.

Actualment el Carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic. On tota aquesta llibertat extrema prèvia al temps de quaresma agafa forma en un sol individu, en carnestoltes, que és el Rei del Carnaval.

Històricament han destacat diferents Carnavals arreu de Catalunya diferenciats per les seves particularitats. Aquests són els de Barcelona, el de Sitges, i Tarragona en la vessant més brasilera i el de Vilanova i la Geltrú i Solsona com a tradicionals.

Pel que respecte a Sitges, en les primerezs publicacions locals (Revista Suburense, Eco de Sitges, La Voz de Sitges, Baluard de Sitges...) que són del derrer quart del segle XIX, ja es fan referències als carnavals de començament d´aquell segle, i com a tradició oral es dóna a entendre que feia molts més anyas que ja es celebrava. Com a anécdota, es por dir que el document més antic que deixa constància de Carnaval de Sitges és un pergamí amb un calendari perpetu de festes mòbils on ja hi consta la festa de Carnestoltes. Els experts en aquesta matèria daten aquest pergamí com del segle XV. També hi ha constància a l´arxiu històric que en la documentació d´un procés judicial, datada l´any 1586 es fa menció que els fets van succeir "un vespre de Carnestoltes" en el transcurs del ball.

Des d'antic la gastronomia tradicional dels Països Catalans ha estat marcada per les estacions i les festes. Abans era costum criar un porc i fer una matança a l'any, o algunes famílies dues, una de les dues solia ser per a Carnaval i l'altra pel Nadal.

A més a més, el Carnaval representa la festa de la carn en tots els sentits, també per a acomiadar-se'n durant la següent època de Quaresma. Als Països Catalans el Carnaval s'associa amb menjar gras i proteínic: són típiques les coques de llardons i els llardons per ells mateixos, els ous, que de vegades èren les proteïnes més a l'abast, o també la sardina, etc. la coca de llardons, o en alguns llocs també altres coques, se solien acompanyar de crema catalana. Altres productes especials de carnaval són, per exemple, la botifarra d'ou.

El dijous de Carnaval, o dijous gras, és també popularment conegut com a dia de la truita. Aquest dia és típic menjar ou, sobretot en forma de truita, truita d'ous, truita de patata, truita de botifarra o fins i tot truita de botifarra d'ou, com avuí bé hem tingut al nostre menú diari.

Abans de l'enterrament de la sardina és tradició menjar precisament sardines, normalment a la brasa o, si no pot ser, fregides.

Aixi doncs, aviu celebrem l´ariibada del Carnaval.

Disfruteu-lo i... ens veiem a taula!!

dimecres, 19 de febrer del 2014

2014 : l'aventura continua...


Som un equip de persones al servei de pesones . Som un equip de professionals al servei dels nostres clients . Som gent treballadora que se sent molt agraïda a la vida ia algun ésser (o alguna cosa) diví per cuidar-nos a nosaltres i el nostre espai . Som gent dedicada a la nostra feina amb devoció i cura amb l'objectiu de donar el millor de nosaltres mateixos . Som gent familiar que ens agrada fer sentir als nostres clients com si estiguessin a casa . Som un equip que se sent molt afortunat de formar part , i d'haver format part , de la vida de molts clients , en fer-nos aquests partícips de les seves vivències i la seva història personal . Som un equip dedicat a crear moments especials i oferir-los a tot aquell que fa la seva entrada en aquest espai cada vegada de més gent . Som un equip il · lusionat pel que fa i feliç i orgullós per continuar creixent dia dia .
Som així .
Moltes gràcies a tots els que esteu per que sou el nostre motor . Moltes gràcies a tots els que us heu marxat per haver-nos fet sentir especials en agun moment de les vostres vides .
Ja estem ficats de ple en el 2014 . Gaudim - ho i visquem el màxim aquesta aventura on ens feu cada dia una mica més grans !
GRÀCIES !

Salut i... ens veiem a taula!!