divendres, 23 de novembre del 2012

Crema de Sant Josep

Una vegada més podríem dir que avuí parlarem d´una de les “joies de la corona” d´aquesta nostra cuina catalana: la crema catalana.

Àmpliament documentada a la literatura catalana de del segle XIV, es considerada una de les postres més antigues d´Europa. Ja apareix als receptoris medievals catalans “Llibre de Sent Soví” (1324) i “Llibre del Coch”, així també sovint al “Calaix de Sastre” (del segle XVIII). També l´escriptor Josep Pla li fa bona menció al llarg de la seva obra, així com el poeta Miquel Martí i Pol, entre molts altres.

Llet, rovell d´ou, sucre, midó, canyella, pell de llimona i vainilla son els ingredients que elaboran aquestes tradicionals postres que originariament es prenía pel dia del pare, per Sant Josep. En aquest dia transcorre l'obra teatral Per un plat de crema, escrita pel gracienc Lluís Coquard i estrenada el 1962 al teatre Romea de Barcelona.

Aquestes postres són casolanes, però es fan també a la majoria de restaurants i fondes. El seu gust ha inspirat un gelat actualment molt popular, el de crema catalana, un licor, i també s'usa com a gust precís per a altres dolços, escumes, batuts, torrons, xocolates, etc.

Han estat postres de diumenge i de festes, a les quals es menjava, sobretot antigament, acompanyant les coques. Actualment sol formar part del farcit d'algunes de les coques dolces més populars, a més de tortells, ensaïmades, cócs i pastissos. També es menja sola. El nom de crema de Sant Josep ve de que a Catalunya són les postres tradicionals i típiques del dia del pare, el dia de Sant Josep.

L´única variació que ha tingut la recepta ha estat, al segle XX, el fet de que en alguns cassos s´utilitzi farina de blat de moro  en comptes de midó, i que al segle XX haguin aparegut pólvores per a fer aquesta crema més ràpidament a casa.

Però, com la tradicional, com es fa a casa (al bon estar) enlloc. Ni preparats, ni pólvores, ni res que no sigui el producte natural com ell mateix.
 



Bon profit i… ens veiem a taula.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada