dimarts, 25 de setembre del 2012

L´últim festival??

Com si del cartell de la nova pel · lícula de Jaume Balagueó es tractés, Sitges dedica en el seu 45 Fastival de Cinema Fantàstic de Catalunya a un dels conceptes més recurrents i icònics del gènere de ciència-ficció: la fi del món

Retratat de mil i una formes, amb pinzellades més dramàtiques o terrorífiques, tant en cinema, televisió o literatura, reflectint tant aquells hipotètics fets durant la catàstrofe o la conseqüència d'aquests un cop passada la tempesta, cert és que pocs temes han portat tanta reflexió
com el vaticini del punt i final a tot el que ens envolta i, per contrapartida tot el que ha estat creat.

El món s'acaba ... però, això sí, el gravarem, el penjarem a "youtube", canviarem el nostre estat en "facebok" posant "perdent l'equilibri", i "tweetegarem" "senyors, això s'acaba".
Serà una fí del món retransmesa en directe, tal com es pot interpretar en el gest que fa el cartell d'aquest any, imatge familiaritzada de qualsevol tipus de càmera de vídeo de qualsevol telèfon mòbil o càmera fotogràfica d'última generació.

Així doncs, Sitges es convertirà un any més durant els dies del 4 al 14 d´octubre en centre del món del cinema fantàstic internacional, rescatant d'algun racó joies mestres ocultes del gènere apocalíptic, i mostrarà, com no, interessants propostes recents que estan renovant
aquest subgènere d'anticipació.
Un dels actes que ocuparà el festival durant d'aquests dies, i que també servirà com empenta o mostra de la vivesa del gènere fantàstic, serà la celebració del 20 aniversari d'una de les emblemàtiques pel · lícules del gènere estrenada a Sitges: Rservoir Dogs, i
es parlarà del seu creador, Quentin Tarantino, figura indiscutible del cinema i generador d'un nou corrent que ha renovat l'anomenat cinema de culte, dissenyant una retroespectiva i una publicació al voltant de tot aquest concepte.

Dotze pel · lícules espanyoles, nou d'elles catalanes, formen part de la programació oficial, que es donarà a conèixer en les pròximes setmanes.
Aquesta aposta es manifesta en la mateixa inauguració del certamen, protagonitzada per l'estrena europea del cos, producció catalana a càrrec de Rodar i Rodar, Antena 3Films, TV3, que significa el debut en la direcció d'Oriol Paulo.

En definitiva, un festival que premete ... i més si ens enxampa enmig del desastre.





Bon festival, i... ens veiem a taula!!

dimecres, 19 de setembre del 2012

Vivint l'Evolució...

Dijous 20 de Setembre del 2012. La llum va cobrint de nou a poc a poc el centre del poble. Es fa de dia un nou dia al número 63 de carrer Parellades. Els forns tornen a escalfar-se i els fogons a llençar les seves flames. Comença Tot un Dia de Treball per l'equip de cuina, capitanejat pel seu patró Coínes Jesús. Ganivets afilats, devantals enfundats, taules de treball plenes d'aliments per ser cuinats i el gènere que va arribant al llarg de tot el matí ...Per altre costat, a La bodega del restaurant, situada just a sota d´aquest, va arribant al seu destí vins procedents de mes de mitja Espanya: Galícia, Navarra, La Rioja, Aragó, les dugues Castelles... I d´altres, criances i reserves, que ja descansen plàcidament tombades en seu llit. En Manel, responsable de cuidar i mimar el vi, sí s'encarrega dia a dia d'oferir una variada i selecta oferta de vins pels nostres clients, intentant trobar el matrimoni perfecte entre ells i cadascun dels diferents plats de la nostra carta.
Vins blancs i rosats en fresc, vi negre un la seva correcta temperatura, tot el material de sala de preparat, les taules en perfecte estat ...Tot ha d´estar apunt per la una del migdia, hora en què s'inicia el servei. I, efectivament ... ho està. 

Aquest es i ha sigut el dia a dia durant els mes de trenta anys que portem al servei dels nostres clients. I la veritat és que tota aquesta rutina i dedicació cobra un major sentit quan a fí de comptes pels quí treballem, es a dir, pels nostres clients, ens deixen veure la seva gratitud i satisfacció.El cert que aquest any està sent un any ple de recompenses a tota una trajectòria d´anys en l'ofici. I, no només aixó, sinó que alguns dels canvis que bé ens vam proposar realitzar a començaments d'any ens estan regalant moments màgics.
Si l'Any passat va ser caracteritzat per la reforma del restaurant i alguns canvis en la nostra oferta de plats, aquest any es caracteritza per les noves creacions de pastissos cassolans amb el segell de la Carme. 
En ocasions resulta realment sorprenent de la manera que van fluïnt les cosses i la creativitat en un moment de reinvenció i evolució i portar a terme noves idees i receptes en la recerca d´algo diferent, o inclús únic, per poder oferir als nostres clients. I, la veritat, es que han tingut una acollida inmillorable.

Pastís de xocolata amb nous semi-banyat amb xocolata calenta. Tarta Tatín, elaborada amb poma Golden i acompanyada amb una "canel" de vainilla. Pastís de suau de formatge cobert per una confitura de fruits vermells; O l'Altra variant, pastís de Formatge coberta de figues fresques de temporada. Pastís cruixent de formatge mascarpone amb una compota de poma reineta. Tot casolà, casolà. 

Una vegada mes cal donar les gràcies a tot un elenc de clients per donar-li sentit a la nostra dedicació i, per descomptat, per fer-nos arribar a més gent per medi de blogs gastronòmics d´internet o pàgines web dedicades a comentaris de restaurants o, simplement, per la via tradicional: el boca-boca. 

Som un equip... I cada vegada MÉS nombrós.

divendres, 7 de setembre del 2012

Sitges i la Malvasia... Gotes de dolçor...

Diu la llegenda que els primers sarments de malvasia arribaren a Sitges de la mà d’un almogàver que al començament del segle XIV anà a lluitar a la Mediterrània oriental sota les ordres de Roger de Flor.
Al principi del segle XVIII, els ceps de malvasia ocupaven una quarta part de la terra que es cultivava al terme municipal. Durant aquella centúria i la següent, la malvasia s’exportà arreu d’Europa i també a lescolònies d’Ultramar, convertint-se així en un dels vins catalans més apreciats fora de les nostres fronteres.
L’arribada de la fil·loxera i l’aparició del xampany, el darrer quart del segle XIX, marcaren l’inici de la decadència de la malvasia.
És possible que la malvasia de Sitges hagués desaparegut completament, si senyor Manuel Llopis i de Casades (1885-1935) no hagués anticipat aquesta possibilitat i per evitar-ho, poc abans de morir, va llegar a l'Hospital de Sant Joan Baptista una vinya a Aiguadolç, de un parell d'hectàrees d'extensió, juntament amb el celler familiar on s'elaborava aquest vi, a canvi de la promesa de mantenir la seva producció amb el mateix nivell de qualitat, cosa que l'Hospital ha complert rigorosament.
Alguns consideren la Malvasia l'últim producte autòcton de Sitges, el cultiu va arribar a emprar una quarta part de les terres de conreu de Sitges, abans que, a finals del segle XIX, el seu alt cost de producció, unes plagues consecutives de oïdi i fil · loxera i la creixent competència del Champagne, acabessin per descoratjar als molts pagesos que anteriorment es dedicaven al seu cultiu.
La Malvasia de Sitges s'elabora únicament a partir de la varietat de raïm del mateix nom, que és molt diferent, segons diuen els enòlegs, de les italianes (Carzoso i Chianti), Croats (Istria), Còrsega (Vermentino), Sardenya (Bosa ), Mallorca (Banyalbufar), València, Canàries, Portugal i Castella-la Manxa, a causa de les característiques de la vegetació local, la seva verema més tardana, la seva elevada graduació alcohòlica i acidesa, a més del seu gran sensibilitat al oïdi (plaga) i la seva proximitat al mar.
Es tracta d'un vi licorós (15 º) dolça, que juntament amb els moscatells constitueix un grup de vins de postres i celebracions especials, que havia arribat a ser molt apreciat a tot Europa, de forma semblant al vi de Jerez o al de Porto. El seu color és ataronjat molt pujat, amb aromes de pansa, mel, fruits secs, torrats i confitura de préssec.
Diu la història, o la llegenda, que la malvasia la va portar a Sitges, al voltant de l'any 1305, un tal Jofre de les Escales, en aquell temps un almogàver, a les ordres de Roger de Flor, que va recollir els sarments d'un cep que creixia a Monenvasia, ciutat del sud de Grècia, a la costa del Mar Egeu i del nom s'acabaria derivant el del vi.
Durant els segles següents i fins a 1880 la seva producció no va deixar d'augmentar, gràcies al seu creixent reconeixement i prestigi internacional, incentivant un major nombre d'elaboradors i de plantació de vinyes.
En l'actualitat l'Hospital de Sant Joan Baptista elabora tres tipus de vi amb aquesta raïm:
-La Malvasia clàssica: Un vi amb 200 grams de sucre per litre i que es guarda en bótes de fusta de castanyer per períodes no inferiors a quatre anys.
-La Malvasia seca: Un vi amb els mateixos mitjans però molt més sec i lleugerament menys alcohòlic.
I. ..
-El Blanc de Subur: Un encertat i nou vi tranquil, sec, poderós i fresc.

Aquest estiu, la Fundació de l'Hospital, ha posat en marxa, amb el lema 'apadrina un cep de Malvasia de Sitges', una campanya adreçada a aquells sitgetans que vulguin contribuir a l'esforç que ha significat replantar 700 noves soques, que es conreessin de forma totalment ecològica i que estan cridades a convertir-se en la 'Joia de la Corona' del celler de l'Hospital.
Diu la Fundació que el que apadrini un cep de malvasia recuperarà un tros d'aquell passat ja (gairebé) desaparegut de Sitges. El cost de l'apadrinament és de 30 € per cep i, fins ara, ja hi ha apadrinades 120
 
Salut i... ens veiem a taula!!