Stämpfli: un nom amb art.

Artista de ment inquieta, creador inesgotable, impulsor i defensor de l´art contemporani obert al món, ambaixador cultural allà on va, ciutadà, veí, amic, company... Pere Stämpfli, artista i creador del Museu d´Art Contemporani de Sitges.

Pere Stämpfli és un dels artistes suïssos de més renom, conegut, valorat i cotitzat sobretot al seu país, a França, a Bèlgica i als Estats Units, avalat per la crítica de forma notable per tota la seva obra i cadascuna de les seves etapes brillants, amb les quals ha sabut crear el seu propi món obrint nous camins que passen des de l´abstracte més radical a la figuració del pop-art europeu, de la figuració narrativa a l´abstracció geomètrica, i més recentment endintsant-s en l´escultura abstracta, geomètrica, acolorida i formats ben diferents.

Fa quaranta anys que Stämpfli, al 1961, es va casar amb la catalana Anna-Maria Torelló, té casa a Sitges i ara es compleixen dos que va anunciar la creació d´una fundació, la Fundació Stämpfli, a la qual a aportat les seves cinc cases del carrer d´en Bosc i que té per objecte la creació a Sitges d´un centre d´art contemporani internacional constituit per una col·lecció selecte d´artistes de la seva generació que ell mateix, assesorat per un consell de prestigi, està formant.

Per a Sitges, la presència, i sobretot, és clar, la implicació de Stämpfli en el seu orijecte de centre d´art contemporani internacional, representa rellançar el nom de la Vila com a punt de referència dins del món artístic. Ja sabem que Sitges es va fer un nóm propi a la geografia peninsular de l´art a finals del segle XIX amb l´escola luminista i amb la vinguda de Rusiñol i els modernistes, i que aquest nóm ha tingut una certa continuitat en tots els grans moviments: en el noucentisme per mitjà de Sunyer i l´escultor Jou, en les avantguardes per la representació de l´Amic de les Arts, o com no, el centre d´art del modernisme per excel·lencia de Sitges, el Cau Ferrat.

Però també calia alguna cosa més: superar la barrera del temps (segona meitat del segle XIX-primera metiat del segle XX) i de l´espai (art català) que centra els nostres museus.

I aixi, mica en mica, continuem fent camí... per que Sitges no s´atura mai!!