Gastronomia + Patrimoni cultural + Patrimoni arquitectònic = Sitges.
Algú va dir en una ocasió que la informació és poder, al que un altre algú va contestar que en realitat el poder no resideix en la informació en si, sinó en com s'utilitza.
Sitges s'ha desctacat sempre (i encara avui en dia continua sent així) pel seu important patrimoni artístic, arquitectònic i històric, però no cal oblidar que tan important és el que succeeix en un moment determinat com la tasca d'algú en explicar o fer que perduri en el temps.
Han estat moltes les persones que han dedicat el seu esforç, temps o fins i tot les seves vides, no només a difondre la cultura al nostre poble, sinó que també a explicar-la, fent que arribés a més gent: com per exemple ho va ser Gaietà Benaprés, que va ser el primer bibliotecari del poble en la primera biblioteca pública de Sitges creada l'any 1886 i emplaçada en una sala de la Casa de la Vila. En el seu discurs inaugural destacava "la necessitat d'instal·lar en tota població, encara en les d'ordre secundari, biblioteques populars com a centre de difusió, d'il·lustració i de cultura". La biblioteca comptava amb més de 700 obres recollides en uns 1000 volums, la majoria donats pel diputat Víctor Balaguer.
Sent conscients de la necessitat de la població l'Ajuntament va sol·licitar l'aprovació del projecte a la Mancomunitat de Catalunya el 1915. Fins que finalment, el 14 de juny de 1936 va ser inaugurada la Biblioteca Santiago Rusiñol, formant part de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Generalitat de Catalunya, la qual va ser creada seguint el model "public library" anglès.
Inicialment la Biblioteca va ser inaugurada en una dependència del Palau Maricel, en aquell moment de propietat privada. La guerra civil i posteriors crisis econòmiques van fer que la biblioteca passés per certes dificultats econòmiques, i que el 1948 s'instal·lés als antics cellers de la Casa Llopis, on va estar fins 1956.
Finalment el 1959 i després de gairebé dos anys tancada per problemes administratius, va ser reoberta al seu lloc d'origen, aquesta vegada ja propietat de l'ajuntament.
Any rere any, al llarg de tota la seva història, aquesta institució s'ha guanyat el respecte i l'admiració d'una bona part del món artístic-cultural, arran de la seva tasca com a defensora i difusora de la cultura i el coneixement tant del nostre poble com a nivell general, tasca que l´ha fet creixer a poc a poc tant en espai com en contingut.
Algú va dir en una ocasió que la informació és poder, al que un altre algú va contestar que en realitat el poder no resideix en la informació en si, sinó en com s'utilitza.
Sitges s'ha desctacat sempre (i encara avui en dia continua sent així) pel seu important patrimoni artístic, arquitectònic i històric, però no cal oblidar que tan important és el que succeeix en un moment determinat com la tasca d'algú en explicar o fer que perduri en el temps.
Han estat moltes les persones que han dedicat el seu esforç, temps o fins i tot les seves vides, no només a difondre la cultura al nostre poble, sinó que també a explicar-la, fent que arribés a més gent: com per exemple ho va ser Gaietà Benaprés, que va ser el primer bibliotecari del poble en la primera biblioteca pública de Sitges creada l'any 1886 i emplaçada en una sala de la Casa de la Vila. En el seu discurs inaugural destacava "la necessitat d'instal·lar en tota població, encara en les d'ordre secundari, biblioteques populars com a centre de difusió, d'il·lustració i de cultura". La biblioteca comptava amb més de 700 obres recollides en uns 1000 volums, la majoria donats pel diputat Víctor Balaguer.
Sent conscients de la necessitat de la població l'Ajuntament va sol·licitar l'aprovació del projecte a la Mancomunitat de Catalunya el 1915. Fins que finalment, el 14 de juny de 1936 va ser inaugurada la Biblioteca Santiago Rusiñol, formant part de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Generalitat de Catalunya, la qual va ser creada seguint el model "public library" anglès.
Inicialment la Biblioteca va ser inaugurada en una dependència del Palau Maricel, en aquell moment de propietat privada. La guerra civil i posteriors crisis econòmiques van fer que la biblioteca passés per certes dificultats econòmiques, i que el 1948 s'instal·lés als antics cellers de la Casa Llopis, on va estar fins 1956.
Finalment el 1959 i després de gairebé dos anys tancada per problemes administratius, va ser reoberta al seu lloc d'origen, aquesta vegada ja propietat de l'ajuntament.
Any rere any, al llarg de tota la seva història, aquesta institució s'ha guanyat el respecte i l'admiració d'una bona part del món artístic-cultural, arran de la seva tasca com a defensora i difusora de la cultura i el coneixement tant del nostre poble com a nivell general, tasca que l´ha fet creixer a poc a poc tant en espai com en contingut.
1936-2011: 75 anys fent història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada