dimarts, 28 de juny del 2011

Llum ... molta llum ...

Llum a través dels finestrals que deixen passar la claredat d´aquest immens cel sitgetà.


Llum que neix d'un clar estovalles que vesteix les taules on es comparteixen converses, moments d'oci, de gaudi amb el menjar i un vinet.


Llum que reflecteix el vidre d'una ampolla de vi que es buida de líquid per omplir-se de sensacions, emocions i moments agradables.


Llum que es respira a la sala gràcies a una cosa màgica, aquest follet que ens guarda i ens dóna bona sort.


Llum que reflecteixen cadascuna de les persones que fan possible que continuem endavant amb aquest bonic projecte. Gent que any rere any continua confiant en nosaltres i fan que millorem dia a dia.


Llum ... que porta brillant anys i anys i que, si tot va bé, continuarà molts més.


Cuinant, treballant amb il.lusió i continuar creant aquests inoblidables moments ...


ens veiem a taula!!

dilluns, 20 de juny del 2011

Espanya, país de gastronomia, vi, licors ...

La veritat és que podríem passar-nos hores i hores parlant de cada producte destacable d'aquesta meravellosa terra. Però avui ens centrarem en un en concret.Anem a fer un petit tour pel nord del nostre país per parlar sobre una de les vevidas més tradicionals que a més està actualment en constant expansió, donant-se a conèixer en algunes regions on no era coneguda davant: el chacolí.


El chacolí (txakoli, Txakolina o Txakolina en euskera) és un vi blanc que es produeix principalment en el nord d'Espanya, destacant el País Basc, amb produccions menors a Cantàbria i Burgos (Castella i Lleó), i fins i tot en alguns llocs de Xile .S'elabora a partir de raïms verds, la qual cosa provoca una certa acidesa.Les varietats utilitzades en la seva elaboració són la Hondarribi zuri, Hondarribi beltza (aquesta última molt menys estesa) i Munematsa (a Biscaia). Lleugerament carbonatat, amb una graduació alcohòlica d'uns 10,5 º -12 º vol. La major producció es centra en els cellers de les localitats costaneres de Guetaria i Zarautz, ambdues pertanyents a la Denominació d'Origen Getariako Txakolina. Encara que també són conegudes les denominacions Txakoli d'Àlaba (denominació d'origen d'Àlaba, a la Vall de Ayala) i Bizkaiako Txakolina (denominació d'origen de Biscaia, principalment en Baquio i Valmaseda).


La producció és principalment de vi blanc, encara que en menor quantitat també es produeixen rosats i negres. El color del vi blanc és groc pàl lid, en nas denota intenses aromes a cítrics, herbes i flors, en boca és fresc, lleugerament àcid i fàcil de beure. Ha de servir fresc.Abans de consumir es abocava, com es fa amb la sidra natural actualment. Això és degut a que antigament no es filtrava ni clarificava, encara que en els últims anys diversos cellers han començat als estudiar i millorar la seva elaboració per aconseguir millor gust i aromes, obtenint vins amb un gust molt satisfactori.


A través de la història ...


Abans el chacolí era produït en caserius o cases de camp de manera artesanal. Va ser objecte de comerç, almenys des de principis del segle XVI a Guipúscoa, de quan data el primer document històric en què es fa referència al chacolí com a tal.Cap al segle XVII ja hi ha també refencia a Biscaia sobre el chacolí. A principis del segle XIX, si no abans, es pagaven delmes del chacolí des Biscaia al Comte de Montijo, donant lloc a diversos plets. Entrat el segle XIX també es tenen notícies del comerç de chacolí entre Biscaia i poblacions de Cantàbria com Colindres.




I, que millor manera de difsrutar d'una tarda estiuenca que amb un chacolí fresquet!!
Salut i ... ens veiem a taula!

dimecres, 15 de juny del 2011

Vi, creveza, sidra i ... txakoli.

El chacolí (txakoli, Txakolina o txakolina en euskera) és un vi blanc que es produeix principalment en el nord d'Espanya, destacant elpais Basc, amb produccions menors a Cantàbria i Burgos (Castella i Lleó), i fins i tot en alguns llocs de Xile.S'elabora a partir de raïms verds, el que provoca una certa acidesa. Les varietats conreades són la Hondarribi zuri, Hondarribi beltza (aquesta última molt menys estesa) i Munematsa (a Biscaia). Lleugerament carbonatat, amb una graduació alcohòlica d'uns 10,5 º -12 º vol. La major producció es centra en els cellers de les localitats costaneres de Guetaria i Zarautz, ambdues pertanyents a la Denominació d'Origen Getariako Txakolina.
Abans el chacolí era produït en masos o cases de camp de manera artesanal. Va ser objecte de comerç, almenys des de principis delsegle XVI a Guipúscoa, de quan data el primer document històric en què es fa referència al chacolí com a tal. Cap al segle XVII ja hi ha també refencias a Biscaia sobre el chacolí. A principis del segle XIX, si no abans, es pagaven delmes del chacolí des Biscaia al Comte de Montijo, donant lloc a diversos plets. Entrat el segle XIX també es tenen notícies del comerç de chacolí entre Biscaia i poblacions de Cantàbria com Colindres.
La producció és principalment de vi blanc, encara que en menor quantitat també es produeixen rosats i negres. El color del vi blanc és groc pàl lid, en nas denota intensos aromes a cítrics, herbes i flors, en boca és fresc, lleugerament àcid i fàcil de beure. Ha de servir fresc. Abans de consumir es abocada, com es fa amb la sidra natural actualment. Això és degut a que antigament no es filtrava ni clarificava.En els darrers anys diversos cellers han començat a estudiar i millorar la seva elaboració per aconseguir millor gust i aromes, obtenint vins amb un sabor molt satisfactori.
Al novembre de 2010 el Govern Basc va decidir començar a tramitar la sol licitud al Govern central perquè es protegeixi el chacolí com vi amb denominació exclusiva del País Basc. Aquest fet va desencadenar reivindicacions al municipi burgalès de Miranda d'Ebre, ja que la producció està documentada en aquesta zona des dels temps d'Alfons VI, des de fa més de deu segles, i la seua producció de 42.000 cantessis a l'any sota regnat de Felip II. Fins i tot en l'Exposició Vinícola Nacional va rebre menció especial per la seva qualitat.
La seva producció no és molt àmplia i és consumit principalment al País Basc, i Àlaba, Guipúscoa i Biscaia són el punt de paritda d'aquest ric vi. Encara que també és consumit en altres comunitats com La Rioja, Navarra, Cantàbria i nord de la província de Burgos, estenent a poc a poc a altres zones gràcies a la restauració.


Una cosa curiosa ...


El chacolí va ser fins al segle XIX un producte generalitzat en la vessant cantàbrica.A Cantàbria hi va haver grans produccions de chacolí esteses per gran part del territori, destacant en la zona de Trasmiera. Pobles com Colindres, Arnuero, Meruelo, Argoños i Noja van ser les principals zones de producció de chacolí i plantació de vinyes.La producció de Cantàbria fa segle i mig superava àmpliament la de les províncies basques. D'altra banda, el nord de la província de Burgos és també una zona productora de chacolí. Es tenen noticies de plantacions de vinyes en aquesta zona des de l'època romana. Tenint constància del cultiu de chacolí en els últims segles, en tota la meitat nord de la Bureba, a la Vall de Tobalina, en Les Caderechas, a la Vall de Mena i en Miranda i la seva alfoz. A Miranda d'Ebre la producció de chacolí va ser molt comú fins a la segona meitat del segle XX.Els cellers i tavernes d'aquesta ciutat on es produïa i venia prenien en si mateixes el nom de chacolís, en lloc de bars o tavernes. Fins a la dècada dels anys 1990, i encara que ja sense aquesta funció, pervivien a la ciutat diversos locals que encara els mirandeses recorden: Chacolí llimacs, Chacolí Chamorro, etc. En la verema de 2010 es van recollir en l'entorn de Miranda d'Ebre 1.000 quilos de raïm per a la producció d'aquests vins. 

A la Vall de Mena es produeix chacolí des de fa segles, però sense denominació d'origen. El 2010, la Diputació Provincial de Burgos va aprovar un projecte d'impuls a la producció de chacolí a la zona.


Salut i... ens veiem a taula!!!

dimecres, 8 de juny del 2011

Un trosset d´història

Sitges no és nomes sinònim de platges, sol i bona cuina. Aquesra vila a viscut amb en el transcurs de la Seva història Moments realments màgics, Especials.
De les Moltes coses que podriem destacar d'aquest la nostra vila ens trasllada l'època daurada de la vila.
A Mitjans del segle XIX, milers de joves del Garraf van marchar cap a les Antilles amb el somni de fer fortuna. La crisi de la fil • loxera havia devastat tots els camps.Travessar l'Atlàntic era una aventura agosarada que els hi conduia a un món lluny i desconegut, a una promesa incerta. El retorn dels que van assolir èxit a l'aventura d'ultramar, anomenats "americans", marca de ple el poble de Sitges. Formaren la nova burgesía sutgetana, embelliren la vila amb les seves ostentosos mansions, i li donaren una empenta de prosperitat convertint-la en una vila moderna oberta al futur i deixant la Seva petjada per Tot Arreu.

Mes cap Endavant ...

"Autòdrom Nacional, l'Adutòdrom mes emocionant del món". Aixi s'anunciava l'Autòdrom que és va inaugurar el 28 de novembre de 1923 al terme municipal de Sant Perdre Ribes. Formava part del Projecte de Ciutat-Jardí que Francesc Armengol va dissenyar a Sitges entre 1920 i 1930. En aquells moments a Europa només hi havia dos autòdroms, il'Autòdrom de Terramar seria el tercer, on és van celebrar diferents curses com el "Primer Gran Premio Internacional de España" i van córrer personalitats del motor com Alberto Divo, Nuvolari o Darío Resta.
Per Altre banda, fent esmentada als mestres Rusinyol, Cases o Miquel Utrillo, van ser els autors en bona part de nostres nucli històric, declarat Conjunt Històric Artístic l'any 1972. És justamnet en aquesta zona on es localitza l´anomenat Poblat Ièric del Piug a Sitges, del que conservem sitges excavades a la roca. L'Ocupació romana también deixar els seus testimonis aixi com els repobladors medievals, que van ocupar de nou aquell lloc al segle X.

En definitiva, un poble ric en història, cultura i Tot un món per descobrir.


dijous, 2 de juny del 2011

Terra de terres.

Catalunya és sinònim de tradicions, cultura, riquesa artística, riquesa literària, patriotisme, bellesa paisatgística, riquesa històrica, i. .. gastronòmica, molta riquesa gastronòmica. 
Mostra d'això sense cap dubte es reflecteix en la quantitat de productes catalans amb "Denominació d'Origen" que podem trobar al mercat: olis de Terra Alta o del Baix Ebre-Montsià, arròs del Delta de l'Ebre, el famós calçot de Valls, mantequiella de l'Alt Urgell i la Cerdanya, pomes de Girona, la patata de Prades, i un llarg etcètera que se'ns s'estendria moltíssim més si esmentéssim cadascuna de les denominacions d'origen vinícoles que exosto avui en dia. 

Les Denominacions d'Origen i les Indicacions Geogràfiques constitueixen el sistema utilitzat en el nostre país per al reconeixement d'una qualitat superior, ja que cada producte que avala eta insígnia posseeix característiques pròpies i diferencials, degudes al medi geogràfic en el qual es produeixen les matèries primeres,s'elaboren els productes, ia la influència d'un altre dels factors també més importants i influyantes: el factor humà. 

D'altra banda un dels productes més significatius i reconeguts de la nostra terra són els productes de xarcuteria catalans (carn de porc) són d'excel lent qualitat. 
Podem trobar entre aquests embotit cru per cuinar (fregit oa la brasa) com són les salsitxes i les botifarres (un dels plats més típics de la cuina catalana són les mongetes blanques amb botifarra). 
Els embotits secs com la llonganissa, el "fuet", el llom embotit. 
Una llarga sèrie d'embotits cuits com són la "botifarra de llengua", de fetge, d'ou, etc ... 
Els embotits semiconserves com la botifarra blanca (sense sang), o la botifarra negra (amb sang i amb o sense ceba). 

Altres elaborats que gaudeixen d'una merescuda fama són els següents: 
-El "xolís", un embotit curat, típic del Pirineu català elaborat amb les millors carns del porc: llom i pernil, amanit amb sal i pebre que actuen de conservants naturals. 
-La "secalloneta" és un embotit curat típic del Pirineu català elaborat amb les millors carns del porc: llom i pernil, amanit amb sal i pebre que actuen de conservants naturals. 
-El "pa de fetge" és el paté al forn, és la variant del Pirineu català del francès Paté de Campagne. Elaborat a base de carns de porc, fetge, papada, sal, pebre i vi bo.

Una cosa nostre, alguna cosa deliciós, productes artesans que continuen sent només d'algunes de les nostres joies gastronòmiques.

Bon Profit i... ens veiem a taula!!!