divendres, 27 de maig del 2011

Sitges està viva.

Fires, exposicions, iniciatives gastronòmiques, promocions culturals, festivals ...
La veritat és que Sitges pot presumir de tenir una força acceptable oferta d'iniciatives, esdeveniments i llocs en els quals es posa en absolut manifest la seva riquesa cultural, gstronómica i artística en tota la seva plenitud. Ara, per exemple és el cas del "Sitges Green Sound", una nova aposta musical realitzada per la Fundació Cultural Port d'Aiguadolç.
Fa set anys, la música clàssica i lírica, interpretada pels millors músics del panorama Internacioal, van arribar a diferents espais de Sitges sota l'impuls i patrocini del Port Esportiu d'Aiguadolç. Va néixer d'aquesta manera, un cicle de concerts d'estiu que sota la marca "Concerts de mitjanit", gaudeix avui (a punt d'arribar la seva vuitena edició, d'un ben guanyat prestigi. Això vol dir que "Sitges Green Sound" es converteix per aquest ordre en l'avantsala de "Concerts de mitjanit", oferint cada cap de setmana des del 30 d'abril al 26 de juny, una variada oferta musical on un nombrós elenc d'intèrprets deixessinl'empremta de la seva música en el centre del recinte portuari.
Amb aquest festival Sitges sonarà cada cap de setmana a Blues, Bosanova, Country, Folf, Jazz, Latin. Jam ... Tot un seguit d'actuacions on l'espectador podrà disfrtuar de forma gratuïta en un marc incomparable d'una "melodia de seducció. 

dissabte, 21 de maig del 2011

Per gustos ... formatges.

Varietats en formes, gustos, textures, aromes ...
La veritat és que Espanya bé pot presumir de ser un suculent escenari d'un dels productes estrella derivats de la llet: el formatge. Protagonista tant en aperitius, entrants, plat principal o postres, aquest producte derivat de la coagulació de la llet (ja sigui de vaca, ovella, cabra o barrejada) es caracteritza entre altres coses per la seva versatilitat gastronòmica: acompanya tant dolços com salats, podent prendre ratllat, en encenall, fos, només, mescla, arrebossat, untat, en cullera, etc. Actualment, per fer-nos una idea de l'amplitud de la seva varietat, es poden trobar incluco formatges amb encenalls de pernil, amb tomàquet, amb pinya, amb pebre, amb tòfona, amb codonyat a les fines herbes, etc.
El formatge ha estat i és tan important en la nostra dieta que fins i tot ha format part de les més importants obres literàries, com "El Quixot" o fins i tot en la Bíblia, el que ens dóna constància de l'antiguitat d'aquest rpoducto.
A Espanya hi ha formatge elaborats només amb llet de vaca, com el formatge Tetilla, el formatge de Cantàbria i el de Maó (aquest últim pot arribar a incloure fins a un 5% de llet d'ovella), purs d'ovella, com el Idiazábal, l' Roncal, l'Zamorano, el de La Serena i el Manchego, i purs de cabra com el majorero. També hi ha formatges de gran qualitat elaborats amb dos o tres tipus de llet, com és el cas de l'Cabrales, el Picón, Bejes-Tresviso o els quesucos de Liébana. Actualment Espanya compta amb al voltant d'una trentena de formatges amb denominació d'origen, encara que al seu torn hi ha altres productes que sense aquesta gaudeixen també d'una excel lent qualitat i prestigi.
A Catalunya caldria destacar com no, el formatge elaborat a Alt Urgell i la Cerdanya, formatges tendres i cremosos elaborats amb llet de vaca frisona. El formatge elaborat a la comarca de la Garrotxa, que posseix el mateix nom (Garrotxa o Pell florida), és un formatge fresc elaborat a oaritr de llet crua de cabra. Aquest últim seria el formatge perfecte per acompanyar uns embotits típics regionals, com el fuet de Vic o unes botifarres variades. 

Assaboriu a gust aquesta exquisida varietat de formatges i ...
Bon profit i ... Ens veiem a taula!!! 

dimarts, 17 de maig del 2011

Brindem amb una copeta de cava

Protagonista de celebracions, creador de grans moments plens de felicitat o romanticisme, incondicional a aniversari o en la celebració de l'entrada d'un nou any, el cava, en tota la seva amplidtud, és considerat part de la nostra cultura, de la nostra gastronomia, de la nostra filosofia de vida.
I ara, en aquest any 2011 és el moment de celebrar una cosa que en el seu moment va servir per defensar davant Europa i el món aquest producte tan nostre. Ja que aquest any es compleix ni més ni menys que el 25 aniversari del reconeixement del cava com a denominació protegida arran de l'entrada d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, després d'un llarg camí i una àrdua tasca per part de tots els seus representants.
Fins aquell moment tots els vins de qualitat europeus estaven englobats en la categoria de "vcprd" (vino de calidad producido en región determinada).
El cava tenia regulada la seva elaboració, les característiques, les condicions de presentació, però faltava un sol element: establir una zona de producció per a ser així protegit a Europa amb la resta de DO espanyoles. El reconeixement eurpoeo va ser essencial per a l'assentament internacional del cava entre els grans vins de qualitat del món.
És cert que el cava no és actualment un nom geogràfic en sentit literal, ja que un 10% de la producció de raïm s'elabora fora de la zona de Sant Sadurní d'Anoia, on es produeix el 90% restant.
Sigui com sigui, el cava és avui una realitat de reconeixement internacional que va escalant posicions de prestigi a base de consolidar els grans vins i de respectar una elaboració particular de la qual resulta un escumós clarament identificat de la resta dels altres.
De moment aquí us esperem amb una ampolleta en fred de Recaredo, Raventós i Blanc, Gramona, Llopart ...
Salut i. .. Ens veiem a taula!!!

dilluns, 9 de maig del 2011

Una mica d'Beida: el Patxaran.

El patxaran es una beguda molt arrelada a la Comunitat Foral de Navarra, porta elaborant-se almenys des del segle XV, ja que existeix documentació que afirma que la reina Blanca I de Navarra ja el prenia per les seves propietats curatives quan va emmalaltir el 1441. Aquest licor, el contingut alcohòlic oscil·la entre 25 i 30 graus de volum, s'obté a partir de la maceració de enderinas, fruit de color negre-blavós del "enderino" i de sabor àcid-amarg, en aiguardent anisat.
En la nostra història més recent, el patxaran és un dels grans de les sobretaules en qualsevol menjar com cal. Fa trenta anys, quan el seu consum començava a despuntar, proliferaven empreses fora de territori navarrès que elaboraven, en la seva gran majoria, productes de baixa qualitat. A causa d'això, el 1988 va néixer, a fi d'evitar fraus, la Denominción Específica Patxaran Navarro. Gràcies a la seva industrialització ia un millor control, va augmentar la seva concumo i qualitat durant tot l'any, i no només limitant-se a la épcoca posterior a la recollida de la enderina.Tot i això, actualment segueix sense ser estrany que en demanar un patxaran en qualsevol reataurant, el cambrer dos ofereixi el de la casa, licors elaboradíssims en el propi establiment, i que eno sempre són molt de fiar.
La temperatura més recomanable per a degustar aquest licor oscil.la entre els 6 i 8 graus, si és possible sense gel, ja que aquest romepería tota la seva estructura i aroma, en copa de vidre fi per assaborir bé, i per descomptat ... en la millor companyia.
Bon profit i ... ens veiem a la taula!! 

dimarts, 3 de maig del 2011

Un trosset de la nostra història

El tres de maig de 1808 a Madrid (també conegut com Els afusellaments a la muntanya del Príncep Pío o Els afusellaments del tres de maig) és un quadre del pintor aragonès Francisco de Goya completat el 1814 que es conserva al Museu del Prado de Madrid La intenció de Goya en elaborar era plasmar la lluita del poble espanyol contra la dominació francesa en el marc del Aixecament del dos de maig, a l'inici de la Guerra de la Independència Espanyola. La seva parella és El dos de maig de 1808 a Madrid-també anomenada La càrrega dels mamelucs.
Tots dos quadres són de la mateixa època i corrent artística. La seva tècnica i cromatismes propis del Goya madur. Goya va suggerir l'encàrrec d'aquests quadres de gran format a la regència liberal de Luis María de Borbó i Vallabriga, abans de l'arribada del rei Ferran VII. Fins i tot es diu que van adornar un arc del triomf dedicat al rei en la Porta d'Alcalá.
La intenció de Goya per fer aquests quadres queda plasmada en una carta autògrafa de l'aragonès, on escriu: "Sento ardents desitjos de perpetuar mitjançant el pinzell les més notables i heroiques accions o escenes de la nostra gloriosa insurrecció contra el tirà d'Europa".
El tres de maig de 1808 ha inspirat nombrosos quadres, com L'afusellament de Maximilià, d'Édouard Manet, així com altres obres d'aquest relatives a l'acció bèl.lica. Guernica i Massacre a Corea són les dues obres de Pablo Picasso en què s'aprecia la influència dels afusellaments.