dilluns, 12 de desembre del 2011

La incidència del vi en el benestar social

No es podria dir exactament en quin moment passa: just en el moment en què jas'està gaudint de aquest màgic moment degustant un bon vi, o en tot el que el precedeix, la àrdua i delicada tasca de seleccionar un menú acord al gust de tots els convidats o el gairebé religiós ritual que es porta a terme a l'hora de triar un vi que estigui a l'altura de les circumstàncies, que sigui capaç d'equilibrar el sopar sense amagar ni els sabors ni les textures dels diferents plats.

Ben coneguts són, sense cap dubte, els beneficis del vi a nivell de salut (en la seva justa mesura es clar): és beneficiós per al cor, per a la circulació, per a l'assimilació dels aliments en l'organisme ... No obstant això podem parlar també de tot allò que succeeix al voltant d'una ampolla de vi: aquest moment màgic, de goig, ple de sabors, de matisos, aquesta atmosfera agradable plena de plaer que et fa gaudir del moment, aquests moments on el vi aconsegueix deixar de banda aquella timidesa que ens impedeix expressar-nos amb claredat i confiança, aquests moments protagonitzats per l'exaltació de l'amistat i la reciprocitat desnetimientos ... una bona conversa, una vella cançó de fons ...

El vi ens ajuda a obrir-nos, ens ajuda a expressar coses que potser en una altra circumstància no seríem capaços d'expressar. El vi aconsegueix fer fluir la sinceritat, ens ajuda a apreciar més si és possible tots aquells moments que gaudim en companyia, viatjant per records d'antany o comptant velles batalletes perdudes enmig d'una atmosfera d´intimitat... aconsegueix que les paraules volin des de dins, traient el millor (o fins i tot de vegades el pitjor) de cada un.

El vi reuneix gent que senten veritable passió per ell, reuneix a amics, amenitza menjars, sopars, crea llegendes, històries ... I tot això, per ser el que és ... per fer-se estimar.

Salut i... ens veiem a taula!!

dimarts, 15 de novembre del 2011

Stämpfli: un nom amb art.

Artista de ment inquieta, creador inesgotable, impulsor i defensor de l´art contemporani obert al món, ambaixador cultural allà on va, ciutadà, veí, amic, company... Pere Stämpfli, artista i creador del Museu d´Art Contemporani de Sitges.

Pere Stämpfli és un dels artistes suïssos de més renom, conegut, valorat i cotitzat sobretot al seu país, a França, a Bèlgica i als Estats Units, avalat per la crítica de forma notable per tota la seva obra i cadascuna de les seves etapes brillants, amb les quals ha sabut crear el seu propi món obrint nous camins que passen des de l´abstracte més radical a la figuració del pop-art europeu, de la figuració narrativa a l´abstracció geomètrica, i més recentment endintsant-s en l´escultura abstracta, geomètrica, acolorida i formats ben diferents.

Fa quaranta anys que Stämpfli, al 1961, es va casar amb la catalana Anna-Maria Torelló, té casa a Sitges i ara es compleixen dos que va anunciar la creació d´una fundació, la Fundació Stämpfli, a la qual a aportat les seves cinc cases del carrer d´en Bosc i que té per objecte la creació a Sitges d´un centre d´art contemporani internacional constituit per una col·lecció selecte d´artistes de la seva generació que ell mateix, assesorat per un consell de prestigi, està formant.

Per a Sitges, la presència, i sobretot, és clar, la implicació de Stämpfli en el seu orijecte de centre d´art contemporani internacional, representa rellançar el nom de la Vila com a punt de referència dins del món artístic. Ja sabem que Sitges es va fer un nóm propi a la geografia peninsular de l´art a finals del segle XIX amb l´escola luminista i amb la vinguda de Rusiñol i els modernistes, i que aquest nóm ha tingut una certa continuitat en tots els grans moviments: en el noucentisme per mitjà de Sunyer i l´escultor Jou, en les avantguardes per la representació de l´Amic de les Arts, o com no, el centre d´art del modernisme per excel·lencia de Sitges, el Cau Ferrat.
Però també calia alguna cosa més: superar la barrera del temps (segona meitat del segle XIX-primera metiat del segle XX) i de l´espai (art català) que centra els nostres museus.

I aixi, mica en mica, continuem fent camí... per que Sitges no s´atura mai!!

dimarts, 8 de novembre del 2011

Vi i cinema: un maridatge profund.


El vi és i ha estat desde sempre font d´inspiració per a molts i en molt diverses disciplines: disseny, fotografía, decoració, pintura... Ara li toca el torn al setè art: el cinema.

La veritat és que és de reconèixer la important tasca que porta realitzant des de fa ja alguns anys el consell regulador de la nostra DO per excel·lència, el Penedès, en qüestió d´organització i captació d´esdeveniments per a la seva promoció i creixement.
Ja que aquest any, desprñes dñ un llarg camí recorregut, el Penedès acollirà durant aquesta setmana el “Most Penedès-Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava”, festival que vol recollir la millor producció audiovisual relacionada amb la cultura de la vinya, del vi i del cava, i brindar pel bon cinema amb la projecció de pel·lícules inédites de grans autors.

El festival, que tindrà lloc del 10 al 13 de novembre, inclourà diverses activitats cinematogràfiques i enoturístiques i serà l ´acte principal que s´organitzarà el Penedés amb motiu del Día Europeu de l´Enoturisme (13 de novembre), una iniciativa promoguda per RECEVIN (la xarxa Europea de Ciutats del vi) per promocionar i difondre internacionalment el turisme del vi com una activitat de present i futur en el territoris.

Most oferirà al públic una programació rica i variada dividida en secciones oficials, premis honorífics, una mostra de curtmetratges, sessions per a públic, jornades professionals i tot d´activitats paral·leles que envoltaran el festival.

Tota una experiència que no es pot deixar de viure!!

dimecres, 2 de novembre del 2011

1936

Gastronomia + Patrimoni cultural + Patrimoni arquitectònic = Sitges.

Algú va dir en una ocasió que la informació és poder, al que un altre algú va contestar que en realitat el poder no resideix en la informació en si, sinó en com s'utilitza.

Sitges s'ha desctacat sempre (i encara avui en dia continua sent així) pel seu important patrimoni artístic, arquitectònic i històric, però no cal oblidar que tan important és el que succeeix en un moment determinat com la tasca d'algú en explicar o fer que perduri en el temps.

Han estat moltes les persones que han dedicat el seu esforç, temps o fins i tot les seves vides, no només a difondre la cultura al nostre poble, sinó que també a explicar-la, fent que arribés a més gent: com per exemple ho va ser Gaietà Benaprés, que va ser el primer bibliotecari del poble en la primera biblioteca pública de Sitges creada l'any 1886 i emplaçada en una sala de la Casa de la Vila. En el seu discurs inaugural destacava "la necessitat d'instal·lar en tota població, encara en les d'ordre secundari, biblioteques populars com a centre de difusió, d'il·lustració i de cultura". La biblioteca comptava amb més de 700 obres recollides en uns 1000 volums, la majoria donats pel diputat Víctor Balaguer.

Sent conscients de la necessitat de la població l'Ajuntament va sol·licitar l'aprovació del projecte a la Mancomunitat de Catalunya el 1915. Fins que finalment, el 14 de juny de 1936 va ser inaugurada la Biblioteca Santiago Rusiñol, formant part de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Generalitat de Catalunya, la qual va ser creada seguint el model "public library" anglès.
Inicialment la Biblioteca va ser inaugurada en una dependència del Palau Maricel, en aquell moment de propietat privada. La guerra civil i posteriors crisis econòmiques van fer que la biblioteca passés per certes dificultats econòmiques, i que el 1948 s'instal·lés als antics cellers de la Casa Llopis, on va estar fins 1956.
Finalment el 1959 i després de gairebé dos anys tancada per problemes administratius, va ser reoberta al seu lloc d'origen, aquesta vegada ja propietat de l'ajuntament.

Any rere any, al llarg de tota la seva història, aquesta institució s'ha guanyat el respecte i l'admiració d'una bona part del món artístic-cultural, arran de la seva tasca com a defensora i difusora de la cultura i el coneixement tant del nostre poble com a nivell general, tasca que l´ha fet creixer a poc a poc tant en espai com en contingut.


1936-2011: 75 anys fent història.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Alguns apunts sobre el Penedès

Es cita a la Bíblia i apareix als relats d´Homer i Virgili; Tutankamos en guardava dins d´àmfores a la seva cambra funerària i, en època romanaes va convertir en prodecte estrella dels grans banquets de societat. Desde que existeix la civilització existeix el vi, motiu de plaer, ocupació i debilitat per a l´home. Al voltant d´aquest producte de luxe, tradicionalment lligat a les classes altes i les religions, s´ha desemvolupat tot un món que va més enllà del simple acte de beure i que entra en el terreny de la llegenda. El conreu del cep, les varietats del raïm, la fermentació del most, els colors, les aromes i els sabors del vi, el ritual de la verema..., tot el que envolta la vinya resulta atractiu i místic, tant per als experts bevedors com per als abstemis confessos.

La regió vinícola més rica i extensa de Catalunya és al Peneès. Entre la costa del Garraf i del Baix Penedès i la Serralada Prelitoral (dominada pel massís de Montserrat) s´estenen a prop de 26.000 hectàreas de vinyes dedicades en bona part al vi blanc i al cava. El vi, treballat i amb classe, ha esdevingut aquí un element cultural tan arrelat com ho són els castellers o el Drac de Vilafranca. L´existència de la vinya al Penedès es remunta al segle IX aC, moment de l´arribada dels romans. Els primers vestigis d´aquesta cultura es conserven al Museu del Vi de Vilafranca, que documenta la història del vi i la seva elaboració fins als nostres dies.

Per altre banda si Vilafranca és coneguda pel seu passat medieval i els seus vins blancs, Sant Sadurní d´Anoia conserva un ric patrimoni modernista i és el principal centre productor del cava. L´essència del vi espumós es pot descobrir al Cantre d´Interpretació del Cava, el qual es encarregaat de difondre la seva  cultura.

Vi es cultura, son arrels, costums, riquessa...

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Sitges s´omple de cinema.

Enmig d´un marc incomparable, envoltat del mar mediterrani i il·luminat per un espectacular sol, la vila de Sitges està sen envaïda un any més per la màgia del setè art, més concretament pel cinema fantàstic.

La intel·ligència artificial inspira la 44a edició del Festival de Cinema de Sitges. D´aquí que la seva imatge sigui un home y una dona aparentment normals, però que són, en realitat, dos robots creats pel professor Ishiguro de la Universitat d´Osaca, al Japó. Dins l´amplia programació de personalitats y títols relacionats amb el gènere fantàstic, Sitges comptarà amb la presència de Jaume Balagueró, que presentarà l´esperada Mientras duermes, o La mujer del Eternauta, d´Adàn Aliaga, basada en el còmic inspirat en la societat argentina de l´època de Videla. La tecnologia 3D serà molt present també en aquesta edició de Sites i ocuparà diferents seccions, entre les quals es podrà veure Sex and Zen: Extreme Ecstasy, un dels grans èxits de la taquilla de Hong Kong.

Cinema, cinema i... mes cinema!! Del 6 al 16 d´Octubre Sitges li dona a la claqueta per fer gaüdir del millor del fantàstic en el seu estat pur.

Llums i... acció!!

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Tresors de la Terra

Si d'alguna cosa ha de sentir-se orgullosa aquesta la nostra catalana és per la seva gran riquesa gastronòmica, tant en el plat com a la copa.
Avui parlarem una mica de vins. I ens centrarem en una DO catalana en constant creixement i destacada també per el seva producte de gran qualitat: DO Plà del Bagés.
El Bagés és una petita i històrica zona vinícola que ha experimentat gràcies al treball realitzat pels cellers pioneres responsables de l'assoliment de la categoria de Denominació regional el 1995, seguida de la DO nacional el 1998.Està situada a la comarca del mateix nom i les seves vinyes es troben en els termes municioales de divuit localitats de la província de Barcelona, ​​estenent-se principalment al llarg del riu Llobregat i els seus afluents. Les principals ciutats són Manresa, a 70 Km al nord-est de Barcelona, ​​i Artes a l'est.A la acutalitat encara predominen les raïms autòctons, especialment la Picapoll i la macabeu, encara que també hi ha la Parellada i la Chardonnay. I en tintes trobem Grnacha, Ull de Llebre, Cabernet Sauvignon, Merlot o Syrah.
Els sòls són de dos tipus en dues zones ben definides: una conca central (Pla del Bages) amb terrenys argilosos i margosos i una altitud mitjana d'uns 200 metres, i una zona perifèrica de relleu accidentat (Alt Bages), on predominen els sòls de marga i calcària, amb un alt contingut en carbonat, arribant a assolir com altitud mitjana els 500 metres.
El nom de Bagés es creu prové de l'antiga ciutat romana de Bacassis, que se situava en aquesta zona. Segons un manuscrit medieval del monestir benedictí de Sant Benet, la ciutat romana va prendre el seu nom en honor a Bacus, déu del vi dels romans.
Un bon exemple dels magnífics vins d'aquest lloc ens l'ofereix el celler Abadal: un celler que ha sapigut traslladar a l'ampolla totes les sensacions, característiques i personalitat d'aquesta noble terra.
Abadal 5 Merlot. Gran vi elaborat a base de cinc tipus de merlot en cinc parcel diferents, aconseguint la màxima expressió de complexitat varietal.Aquest reserva ha estat criat dotze mesos en bótes de roure francès, centreuropeu i americà. Boca àmplia i amable amb un suport de groselles i cireres foses en una complexitat balsàmica sublim del terreny, les espècies i el cacau dels grans merlots d'argila.
Sense cap dubte un gran vi, per acompanyar els millors dels menjars.

dilluns, 26 de setembre del 2011

Punt i seguit.


Únic, irrepetible, bressol de la culinària avantguardista ... 
Far que ha il.luminat les dècades més brillants de la gastronomia catalana, espanyola, europea ... El Bulli.

Després de mes de trenta anys de trajectòria, experiències, innovació, somnis materialitzats, etc., El restaurant El Bulli va tancar les seves portes definitivament com a restaurant per obrir una nova etapa, però no menys interessant.

És evident que per entendre la història real d'El Bulli caldria remuntar als seus inicis. 
A aquests inicis on Marketta Schilling (nascuda a Txecoslovàquia) i l'alemany Hans Schilling van visitar per primera vegada la remota Cala Montjoi, allà en els anys cinquanta, i van quedar absolutament enamorats. Seguidament, un 7 juny 1961 l'Ajuntament de Roses va atorgar al matrimoni un permís d'obres per condtruir un minigolf. Aquest va ser el modest inici del mític restaurant El Bulli, tot i que encara passarien alguns anys fins afegir al minigolf un xiringuito en què es farien menjars senzills per als banyistes que freqüentaven la cala. Va ser la mateixa Marketta qui el va batejar com El Bulli, en homenatge als seus estimats bulldogs, als quals anomenava afectuosament bullis.

Marketta Schilling es va quedar a viure a Cala Montjoi, en un bungalow proper al restaurant, mentre el seu marit, el doctor Schilling anava i venia d'Alemanya, L'ambiciós, però, era el, gran amant de la gastronomia i assidu de les millors taules 
franceses, tenia la il.lusió de convertir El bulli en un restaurant gastronòmic. El intent primer va venir de la ma de cuiners alemanys i holandesos, però no va ser fins a l'arribada del francès Jean-Louis Neichel quan va arribar al seu objectiu.
Neichel va arribar a El Bulli amb 23 anys, el 1971. 
Nascut a Alsàcia, va conèixer el doctor Schilling a Düsseldorf i va acceptar la seva rpopuesta de treballar a Cala Montjoi. D'aquells primers temps recorda els seus intents d'aplicar els principis de la "nouvelle cuisine" als productes de la costa mediterrània, el pèssim estat de la carretera i l'absència de telèfon.

Malgrat tots els problemes, El Bulli es va anar consolidant i el 1976 va aconseguir la primera estrella Michelin. 
El 1980, però, quan Neichel va decidir obrir el seu propi restaurant Barcelona, ​​va començar una nova etapa amb Juli Soler com a director. Tres anys després, el 1983, un cuiner anomenat Ferran Adrià arribava a Cala Montjoi com "stagiere". Va aprendre ràpid: el 1984 ja era cap de cuina amb Kristian Lutaud i el 1987 exercia en solitari. Aquí d'aquí va començar a forjar la la llegenda d'El Bulli.

Ferran Adrià és un personatge únic, irrepetible. 
Durant els anys 90 del segle passat ja se sabia de la seva existència, dels seus enginys, gràcies a una minúscula generació de periodistes interessats en els fogons. Van donar a conèixer a un tipus únic, indescriptible. Alguns es reien, menyspreaven la nova idolatria amb el mateix afany amb què es cruspint-se una fabada amb xoriço. Fins que, el 2003 "The New York Times" el va coronar com el millor cuiner del món, declarant-lo després com un dels cent personatges més influents de l'any.

Ningú com Ferran Adrià ha estat capaç d'oferir una manera intel·ligent de viure el menjar que no és només menjar, que és molt més que l'aliment. 
Aproximar-se al seu univers es converteix en una aventura tridimensional i tecnoemocional. Adrià és art contemporani que es paladeja més que es mastega, que furga en la caixa dels sentiments. Art en mans d'artista que se la juga, es diverteix i et fa còmplice.

Juntament amb el nom de Ferran caldria afegir, sense cap dubte, en la història d'El Bulli a un altre Adrià: Albert, el seu germà i mà dreta a l'equip creatiu que ha liderat durant tants anys.
Encara que parlant de noms ens queden molts al tinter: caps de cuina, cuiners, ajudants, someliere, caps de sala ...

Sempre des de Cala Montjoi, on han de passar les coses. 
Perquè la cuina part de la naturalesa, encara que la creativitat comenci en el món de les idees.
El diàleg entre natura i geni deu ser simbiòtic, per això el compromís amb la sestenibilidad i l'equilibri ecològic del Cap de Creus cohesionen el projecte.

El Bulli Foundation, lloc de recerca, creació, innovació, desenvolupament ...estarà projectat en un espai totalment obert, sense murs, obert als curiosos i a aquells aprenents de bruixot que seguiran buscant els secrets alquímics de la ambrosia. 
Un espai integrat i integrador amb un arxiu físic en època d'emmagatzematges nebulosos, una bombolla tecnoempática parteixi qui ha omplert el menjar de bombolles convertint-la en escuma i un generador que aprofiti la força eòlica per a qui va portar l'aire als seus plats. L'energia del sol, el mar i el vent que han esculpit Cala Montjoi animaran l'activitat d'El Bulli rediviu. Una nova antena des de la Costa Brava difondrà els principis de la llibertat creadora.

Potser això na hagi fet més que començar ...

dilluns, 5 de setembre del 2011

La riquesa està en la varietat.


Van passant els dies, les hores de sol es van escurçant poc a poc, la gran part de la gent han acabat les seves vacances auqne per les nostres encara es respira embiente estival i vida a les platges, en els cafès i en les nostres taules.

La veritat és que aquest estiu 2011 ha vingut ple de sorpreses, emocions,vivències i satisfacció al mateix temps. Amb el pas dels dies ens anem retrobantamb vells client que ens visiten per primera aquest any i es sorprenen en veurela nostra nova llar. I la veritat és que en tot moment ha estat oberta i positivamentacollida per la gran majoria d'ells.

Canvi d'ambient ben acollit i canvi de carta ben valorada.

A part de la satisfacció que ens dóna l'aprovació de la reforma del local per partdels nostres clients, hi ha alguna cosa que encara agrada més, i és l'èxit delsnous plats a la nostra carta.
Volíem canvis i aconseguir bons resultats. Vam aconseguir encotrar una combinació perfecta del que més defensem i ens agrada: la bona cuina. Platstradicionals de la cuina del nord, barrejat amb la nostra sòlida base en cuinamarinera amb algun plat exòtic i atractiu.

Mar, muntanya, formatges, peixos, carns, arrossos, pastes ... barreja de gustos,sabors, aromes ...
salat, dolç, àcid ...

"bon estar" experience ...

dilluns, 8 d’agost del 2011

Caves...

Com un pintor guarda amb zel la seva obra fins a la seva última pinzellada, com un escriptor en plena tasca creativa sense revelar els secrets de la seva última novel.la, com un modista creant expectatives sobre el seu últim disseny, la seva última màgia de colors... 

Així, gelosament, és com el cellerer elabora amb afecte i dedicació la bombolla de la vida. El protagonista de celebracions i el responsable de molts moemntos màgics: el cava. 
Avui ens centrarem concretament en el cava Gran Reserva, caves amb cos i de gran personalitat, de color daurat pàl lid, petites bombolles perfectament integrades, aromes amb matisos torrats i sabor intens ... 

Un cava Gran Reserva és un cava de llarga criança, és a dir, que pot transcórrer més de trenta mesos des del moment de l'ompliment de les ampolles fins a l'eliminació dels sediments procedents de la segona fermentació, és a dir, des del tiratge fins al degollament 
, sempre portant el procés en la mateixa ampolla i en sense canviar de lloc. 

Un cava Gran Reserva pot ser "brut nature", "extra brut" o "brut", i en l'etiqueta ha de constar de manera exigida pel consell regulador, la indicació de "Gran Reserva" i l'any de la collita. Així com portar la identificació del distintiu del control numerat.


Caves com el Marrugat Gran Reserba Brut Nature (de cellers Pinord, groc pàl lid, amb aroma d criança característica, amb una acidesa equilibrada i molt harmònic) o el Juvé & Camps Reserva de la família (de color daurat pàlid, elegants i abundants bombolles, amb aromes a pa torrat i fons cítric) lideren la nostra variada carta de caves. 

Una carta mimada i seleccionada pel Manel, sens dubte, amant del cava i de paladar fi, com les seves bombolles.

Salut i… ens veiem a taula!!

dimarts, 19 de juliol del 2011

Desde Rueda

En un ambient on regna el silenci, la osuridad i la pau, descansen desenes d'ampolles. Ampolles que van desenvolupant les seves millors qualitats en la seva intimitat, en la seva solitud. Ampolles que dormen esperant a ser obertes en alguna ocasió especial, celebració o simplement ser testimoni d'una interessant xerrada entre dos amics o una declaració d'intencions d'alguns sentiments que vulguin ser manifestats.

Vins negres, blancs, rosats, dolços, caves ... guarden amb zel el secret del seu celler. Un celler plena de vida (ja que el vi és un ésser viu), juvenud, maduresa, saviesa ... portadors de centenars d'anys de coneixements d'aquells cellerers que un dia els va veure néixer. I frescor, alegria i elegància que ens regalen els vins blancs.
Xarel.lo, parellada, moscatell, malvasia de Sitges, albariño, garnatxa blanca, picapoll ... i verdejo, com no.

Vins de la denominació d'origen Rueda que no deixen mai de sorprendre. Com un "nou" entre nosaltres: Labores de Unzu.
Aroma potent i nítid amb record de fruita tropical, matisos de fruites verdes i típiques notes selvàtiques de la varietat verdejo caracteritzen aquest nou vi de Unzu Propiedad, elaborat per Julián Chivite López a les seves instal.lacions a Nava del Rei, i amb el qual el seu autor cerca satisfer, i ho aconsegueix, els paladars dels amants dels blancs amb personalitat.
Procedeix de parcel·les seleccionades amb un perfecte equilibri productiu i vegetatiu, de vinyes amb una edat d'entre 25 i 30 anys. Després de la fermentació a baixa temperatura, els vins estan en contacte amb les seves mares fines fins al moment de l'embotellat per buscar així una boca més àmplia i una major complexitat. El resultat és un vi fresc i, alhora, gras i persistent, amb uns matisos al nas típics de la varietat, buscant sempre els aromes més fruiters.

És un vi molt apropiat per acompanyar uns entrants com les nostres cloïsses en salsa verda, les gambetes saltades amb all, la terrina de foie micuit amb ccompota de escalomias, o plats com l'orada al forn amb coulis de porros i xips cruixents, el lluç amb alls tendres, daus de tomàquet i allioli de pebrot escalivat, o fins i tot un arròs caldosito amb llamàntol.
El seu autor recomana servir-lo a una temperatura d'entre 8 i 10 º C per gaudir al màxim i, sempre porsupuesto, en una bona taula i en bona companyia.

Bon profit i... ens veiem a taula!!



divendres, 8 de juliol del 2011

Fent camí...

Un any més. Dies d'estiu. Dies de vacances per a molta gent. Dies d'oci, de tranquil.litat, de bon menjar, amb un bon vinet, buscant aquell lloc idoni i rebre un tracte amable en un ambient agradable.

Un any més. Un any de maduresa, de canvis. Un any en què el "bon estar" s'ha oberta a noves formes, nous clients, nous temps ... Però que alhora es dóna compte de la quantitat de clientela fidel que té.

Sempre hem donat molta importància a la nostra oferta, sempre pensant en millorar i renovar-se, però respectant la nostra línia. Aquest estil que fa del "bon estar" un lloc per a tothom, conservant el tradicional però combinant amb aquest toc que el fa diferent, modern.

Per això, per el treball realitzat durant molt de temps i havent afrontat aquest any una reforma com la que s'ha dut a terme, és una satisfacció enorme el fet d'observar la sala del restaurant amb les cares de sempre i gent nova que anima a venir a provar i surten satisfets.

Perquè al cap ia la fi, sense tota aquesta gent que ens dóna suport no seria possible tot això.
Per els de sempre i pels vénen.

Salut!! I... ens veiem la taula!!